dimecres, 27 de març de 2013

Enfront de la Banca: RE-MOU ELS TEUS DINERS









Enfront de la Banca: RE-MOU ELS TEUS DINERS. De l’1 al 30 d’abril cridem a un mes de transferència de dipòsits bancaris:
    La primera acció consisteix a cancel·lar els nostres comptes d’estalvi, fons d’inversió i/o fons de pensions, vendre les nostres accions.
    La segona acció suposa traslladar-los i obrir nous dipòsits a la banca ètica i cooperativa (Fiare, Coop57, SomEnergia, CASX, Oikocredit).
Es tracta d’una proposta que avui és d’extrema actualitat, davant dels fets ocorreguts a Xipre, que demostren fins a quin punt la Unió Europea és capaç d’imposar mesures que perjudiquen els dipòsits bancaris d’una part de la població.
La campanya s’origina a partir d’una crida a l’acció per la «Revolució Integral» i s’enllaça amb les mobilitzacions dutes a terme anteriorment:
«Contracimera Europea per l’Europa de les persones i contra l’Europa dels mercats», en resposta a la «Cimera Europea» del 14 i 15 de març, que segueix fent passos per a una unió econòmica i bancària.
Després de les nombroses i massives manifestacions,tots i totes hem de passar a l’acció. És a través de la nostra acció col·lectiva que podem promoure la reactivació del tipus d’economia que és desitjable per al Bé Comú i per a la majoria de la població.
Deixarem de finançar l’economia de casino (basada en l’especulació) i contribuirem a finançar projectes cooperatius, projectes de l’economia real que cobreixin necessitats reals de les persones.
Seguint l’exemple de campanyes com «Move your money» a Anglaterra i als Estats Units, tenim la responsabilitat de consolidar un fort moviment al sud-est d’Europa. Aquests 30 dies que proposem per remoure diners i consciències, pretenen marcar un punt d’inflexió i ser l’inici d’una generació de noves accions en el futur.
A continuació es detallen possibles opcions on transferir els dipòsits, que són alhora moviments cooperatius a estendre i ampliar:
Fiare. Projecte de banca ètica cooperativa d’àmbit europeu. Ja fa anys que accepta dipòsits bancaris i fa préstecs a projectes socials i cooperatius. Durant l’últim trimestre d’aquest any començarà, també, a acceptar comptes corrents. Més info: http://www.fiare.org
Coop57. Cooperativa de serveis financers ètics i solidaris, que gestiona estalvi i préstecs a projectes d’economia social que promoguin l’ocupació laboral, fomentin el cooperativisme, la solidaritat, la sostenibilitat sobre la base de principis ètics i solidaris. Més info: http://www.coop57.coop
Som Energia. Cooperativa de producció i consum d’energies renovables. No és un banc, ni una entitat financera, però amb els estalvis dels seus socis desenvolupa la creació de projectes cooperatius d’energies renovables. Més info: http://www.somenergia.coop
CASX. Cooperativa d’Autofinançament Social en Xarxa És un projecte incipient, de caràcter assembleari i sense interessos, que presta els estalvis dels seus socis a projectes autogestionats i afins als seus principis, que són similars als de la Revolució Integral. Durant el mes en què es desenvolupa l’acció es complirà el primer aniversari des de la seva posada en marxa. Més info: http://www.casx.cat
Oikocredit és el nom públic de Ecumenical Development Cooperative Society U.A., una cooperativa de crèdit democràtica i participativa amb seu als Països Baixos i estesa per tot el món, centrada en la bànca ètica. A l’estat espanyol hi ha varies associacions que promouen aquesta iniciativa. Més info: http://www.oikocredit.org
Ara més que mai tenim l’oportunitat de replantejar-nos on posem els nostres diners, si a la banca capitalista que amb les seves pràctiques especulatives i les seves polítiques abusives ha enfonsat l’economia de milions de persones o bé en un altre tipus de banca, una banca ètica i cooperativa que aposta per l’economia productiva, per l’economia social i de les persones.
Triar on tenim els estalvis és una de les maneres més contundents de remoure consciències a través de la nostra manera de ser al món.
Per tot això, es proposa una acció col·lectiva durant tot el mes d’abril. Fem que aquesta sigui recordada com la primavera en què els petits estalviadors van remoure el sistema financer. Recorda: Junts i juntes podem i ho aconseguirem!
No tothom dispoa d’estalvis a re-moure –o ja ho vam fer en el seu moment. En aquest cas, la nostra contribució pot consistir a difondre la campanya perquè els que sí que en tenen s’hi impliquin!
Campanya: #ReMouelsteusDiners REMOU ELS TEUS DINERS
Llistat d’adherents (provisional a 26-03-2013)
Moviment Jo No Pago
Cooperativa Integral Catalana
Cooperativa Integral Aragonesa
CI Amalur
Dret de Rebel·lió
CASX
Oficina de Desobediència Econòmica Madrid-Legazpi
Oficina de Desobediència Econòmica Castelló
Participants del CIM (Coop. Integral de Madrid i Voltants)
Cooperativa Integral Asturiana
Desbanka, Front Ciutadà contra el poder financer
Asamblea permanente de víctimas del sistema financiero. Colombia.
Centro Social Librería La Pantera Rossa
Àgora Vilamajor

Adhereix al teu col·lectiu

diumenge, 24 de març de 2013

Resum de la conferència "impostos: reformes necessàries"

21 de març de 2013
Jordi Roca Jusmet , catedràtic de teoria econòmica de la UB
Ignasi Puig Ventosa, ENT Medi Ambient  i Gestió. Enginyer industrial i doctor en ciències ambientals 
Monerador: Lluís Torrens,  àmbit de polítiques econòmiques d’ICV
Cicle de debats: Alternatives a l'actual model econòmic

Jordi Roca Jusmet

La capacitat redistributiva del sistema fiscal depèn de:
  • El caràcter regressiu o progressiu de la imposició
  • La pressió fiscal efectiva respecte el PIB
  • La manera en que s'utilitzen els diners recaptats i a qui beneficien
L'impost sobre la renda, tot i que té una estructura progressiva, presenta problemes d'inequitats degut a:

  • Frau fiscal elevat
  • Estructura dual: Les rendes del treball tenen un tractament diferent que les rendes del capital ( interessos, dividends, plusvàlues) que en surten beneficiades amb uns tipus impositius menors.
L'objectiu de la fiscalitat ambiental és incentivar conductes de menor impacte ambiental. Tot i que en principi no estan pensats per recaptar sinó per redistribuir, també es poden plantejar per augmentar els ingressos.   

Cada impost ambiental té efectes redistributius diferents. Ex: l'impost al querosè seria progressiu ja que afecta més als que més tenen. L'impost sobre L'energia nuclear és neutre degut al sistema de preus de l'electricitat que nodistingeix sobre el seu origen.

Imposició ambiental té uns límits: la idea de "qui contamina paga" no ha de subvertir-se en "qui pot pagar pot contaminar". Hi ha certes accions que no s'han d'admetre ni pagant.

Ignasi Puig Ventosa

Fiscalitat ambiental segons nivell competencial:

Nivell estatal

Els impostos verds s'han centrat en l'àmbit energètic: IE a l'electricitat, als Hidrocarburs (HC), a la venda al minorista d'alguns HC i sobre determinats medis de transport.

La llei 15/2012 de mesures fiscals per a la sostenibilitat energètica estableix un impost del 7% de la producció de l'energia elèctrica, un impost per a la producció d'energia nuclear, un altre per L'Emmagatzemament de productesradioactius i un canon sobre l'aigua continental per a la producció D'energia ( els 3 últims capturen els beneficis anomenats " windfall profits"de centrals que ja estan amortitzades).

Al nostre país encara hi ha sectors que cobren per contaminar: subvencions al carbó i a l'aviació.

A Espanya els ingressos recaptats a partir dels impostos verds/ ingressos del total impostos és un 20% inferior a la mitjana europea.

En altres països com el Regne Unit (Climate Change Levy) s'apliquen impostos sobre productes energètics específics per al seu ús com a combustibles i també a l'electricitat ( gas natural, gas gas liquat, HC, el carbó i el lignit, coc, etc.) , S'apliquen a l'indústria, al comerç, a l'agricultura i a L'Administració.

Nivell autonòmic

Malgrat que la LOFCA limita el desenvolupament de la fiscalitat ambiental, les autonomies tenen marge per creartributs propis. Catalunya ha creat el canon de l'aigua i els impostos sobre residus. Altres comunitats han creat impostos sobre emissions de SO2 i NO2, sobre elements fixes de transport d'electricitat i també sobre centrals nuclears.

Què és pot fer a Catalunya? Algunes propostes:

copiar els tributs que ja s'apliquen a altres comunitats autònomes
  • Aplicar el canon de l'aigua als sectors de l'agricultura i la ramaderia
  • Aplicar l'impost sobre minoristes a determinats HC ( el cèntim ambiental equivalent al cèntim sanitari )
  • Aplicar un canon a la disposició de residus municipals de la construcció.
Aplicar alguns altres tributs nous com impostos sobre:
  • Emissions de SO2 i NO2etc.
  • Abocaments salins
  • Canvis d'us del sol
  • Activitats en sol no urbanitzable
  • etc.
Conclusions:

La justificació dels impostos ambientals és doble: el benefici ambiental i també l'econòmic: el mercat funciona millor, és més eficient si paga qui contamina.


Tot i que en principi havien estat pensats per ser econòmicament neutres poden tenir una utilitat recaptatòria

Els impostos verds són impostos indirectes però això no significa que hagin de ser forçosament regressius. La regressivitat es pot contrarestar amb mesures com subvencions, ajudes, etc. o be abaixant el tipus d'altres impostos que també són indirectes  per compensar.




dilluns, 18 de març de 2013

Canvi d’última hora conferència "impostos:reformes necessàries"


Els ponents de la xerrada del dijous 21 al local d'ICV  seràn: 
Jordi Roca, catedràtic de teoria econòmica de la UB i Ignasi Puig, ENT Medi Ambient  i Gestió. Enginyer industrial i doctor en ciències ambientals. El Sr. Antoni Duran-Sindreu, per motius de salut  no podrá asistir a la conferencia 


The oil crash: porqué esta crisis no acabará nunca




Presentació del Sr. Antonio Turiel (Institut de ciències del mar CSIC)


clikeu a l'enllaç : The oil crash: porqué esta crisis no acabará nunca

dimecres, 13 de març de 2013

Conferència "Impostos: Reformes necessàries"


Us enviem la invitació per assistir a la tercera cita del Cicle de debats: Alternatives a l'Actual Model Econòmic sobre "Impostos: Reformes necessàries” organitzat per la Fundació Nous Horitzons, en col·laboració amb el grup de treball  Iniciatives per al Decreixement,  que se celebrarà el proper dijous 21 de març a les 18'30 hores a la seu de la Fundació Nous Horitzons (Passatge del Rellotge, 3. Barcelona). En aquesta ocasió comptarem amb la participació de Jordi Roca, catedràtic de teoria econòmica de la UB, de Ignasi Puig, ENT Medi Ambient  i Gestió. Enginyer industrial i doctor en ciències ambientals i de Antoni Duran-Sindreu, professor associat d’economia aplicada, sistema fiscal espanyol i règim i règim fiscal d’empresa a la UPF, economista , assessor fiscal i membre de l’Asociación Española de Asesores Fiscales i Lluís Torrens,  àmbit de polítiques econòmiques d’ICV,  que serà l'encarregada de moderar el debat.

Aquest cicle té l'objectiu de mostrar  experiències i alternatives en l'àmbit de l'economia. Creiem que és una bona oportunitat per conèixer de primera ma altres propostes i encetar debats i reflexionar sobre les alternatives a l'actual sistema econòmic.

Us agrairem que ens feu arribar la vostra confirmació bé responent aquest mail o bé trucant al telèfon 93 301 06 12 ( preguntar per Rosa Mateu o Sandra Cruz). 


diumenge, 10 de març de 2013

Resum conferència sobre diner i monedes socials


7 de març de 2013
Andreu Honzawa, expert en diversitat monetària
Susana Martín, economista i experta en sistemes monetaris.
Moneradora: Neus Casajuana, coordinadora d'iniciatives per al decreixement.

Cicle de debats: Alternatives a l'actual model econòmic

Presentaciò de Susana Martín

S'ha produït una translació des de la política cap a la economia, s'ha deixat de parlar de politica económica i s'utilitza el terme ciències econòmiques. Es tracta, doncs,  de gestionar  bé i d'aplicar els coneixements. Aquesta fugida de la política  coincideix amb una reducció del pes de les rendes salarials respecte al PIB i d'un increment de les desigualtats.

La lògica d'aquest  model ens porta  a salvar el sistema financer i no a les persones. I això serà així  si seguim les regles establertes i  no ens adonem de  tota la realitat. Per sortir d'aquesta situació cal percebre el sistema financer, el qual és un desconegut fins i tot per als propis economistes. Cal adonar-se de que la sobirania popular depèn del model monetari i que aquest suposa el límit més important per al legislador.

Una altre idea clau és que s'està introduint en tota la societat la tecnologia digital i sabem que quan aquesta tecnologia apareix en un sector provoca alteracions que poden convertir-se en crisis importants: què  passarà quan aquesta tecnologia estigui plenament integrada en el sistema monetari? Sinó es gestiona bé les pèrdues de drets poden ser notables.

Amb  Brettons Woods al 1944 es va refundar el Sistema Monetari després de la Segona Guerra Mundial. Aquest sistema fa fallida al 1971, fa ja més de 40 anys. Amb l'acord  de Bretton Woods es relacionava la massa monetària amb l'or. Una vegada aquest límit deixa d'existir la massa monetària creix de forma increïble. En el 2005 es podia comprar  quatre  vegades el planeta.

I no oblidem que el sistema monetari defineix la distribució de la renda.

Els diners neixen com un deute amb interés o amb la compra de deute públic. Si suposem el moment d'una primera emissió comprendrem que amb aquests no podrém retornar el préstec i que necessitarem més diners i consequentment més préstecs. El sistema en la seva totalitat haurà de créixer al mateix ritme exponencial. Quan aquest  creixement troba el seu límit es produeixen les crisis. O es creix o es cau en la crisi. Ens trobem ens societats diners dependents.

A partir d'aquí el Sistema Financer marca les lleis i els polítics no poden modificar o fins i tot legislar sobre els diners i tot el seu sistema.

L'economia productiva queda també sota el sistema financer. L'evolució dels beneficis és clara. Als anys 50 les empreses productives es quedaven amb un 90 per cent dels beneficis empresarials i el capital financer un 10%.  Al principi  de segle XXI el capital financer arriba al 37 per cent i l'economia productiva amb la resta, el 63 per cent.

Com els diners neixen amb el deute, és el capital financer el que decideix que es financia, quins sóns els negocis que interessen. Si a tot això afegim la seva  mobilitat, la qual cosa provoca la competència entre països i regions econòmiques per a la seva atracció, queda clara la rendició dels governants al sistema financer.

Tot el model productiu està adaptat a les necessitats del sistema financer. S'ha de créixer i  s'accepten comportaments com el de l'obsolèsciencia  programada.

Als acords de Bretton Woods John Mainard Keynes va fer una proposta alternativa a la que va guanyar. Es tractava de la creació d'una moneda de reserva internacional. La idea es pot resumir en el concepte del crèdit mutu. Si en el sistema actual els diners es creen amb el préstec, és a dir en la creació del deute, amb el crèdit mutu els diners es creen amb les transaccions. Aquest concepte amb la tecnologia actual es podria, es pot, aplicar entre persones. El sistema treballa sense interès i per tant facilita les transaccions però no ès "diner dependent".

El perill és que espot utilitzar també per les mateixes empreses, la qual cosa podria donar lloc  a un món dominat per les macroempreses.

Si s'aplica pels  Governs pot suposar un sistema orientat a les persones, es rescataran  les persones i no els bancs.

Si s'aplica de forma local incrementa la liquiditat i facilitat les transaccions.


Presentaciò de Andreu Honzawa

Andreu Honzawa pertany a la Fundació STRO, Social Trade Organization, que té més de quaranta anys d'experiència en monedes locals i socials. L'objectiu d'aquesta fundació és afavorir el desenvolupament.

Existeixen més de 50 models monetaris. El sistema monetari de reserva fraccional, l'actual, funciona,  tal i com s'ha descrit per Susana Martín, creant deute i necessitant un creixement exponencial de l'economia. En la situació actual sabem que aquest sistema crea crisis periòdiques.

Els sistemes alternatius poden ser des del recolzament de la masa monetària pel patró kilowatts/hora, l'existència de més d'una  moneda, la qual cosa genera més resiliència  econòmica, el crèdit mutu o el sistema C3 que veurem més endavant.

El canvi de paradigma que es presenta aquí és anar cap a més d'una  moneda que tenen objectius diferents.

Exemples de més d'una moneda relacionats amb la Politica Social.

Creació de cupons sustentats en intercanvi de temps. El cas més citat  a la literatura és el de l'intercanvi de temps per tenir cura dels nens. Pot complementar l'estat del benestar i afavoreix la creació de xarxes d'ajuda mútua.

Al Japó es dona un altre cas de Banc del Temps, adreçat a tenir cura de la gent grant. En  aquest cas els cupons guanyats es poden fer arribar a una altre persona en altre ciutat per  la seva utilització. Que cuidis a  una persona en una ciutat pemet que els teus  avis o els teus  pares en una altre ciutat puguin gaudir d'aquest servei.

En Gante es van crear cupons amb l'objectiu de facilitat el treball comú. El treball dedicat a escombrar els carrers, neteja en general de la ciutat dona lloc al dret a uns cupons que permeten llogar uns horts públics. Aquesta experiència es va portar a terme en zones deprimides amb un objectiu socialitzador.

Exemples de modes socials i la seva relació amb la Politica Econòmica

L'experiència de Wörgl a Àustria al 1932, és d'un altre tipus. En aquesta ciutat l'alcalde va emetre un sistema de cupons recolzats per un  depósit bancari, amb els quals pagava les obres públiques, els treballadors de l'ajuntament....S'acceptava el pagament dels impostos.

Aquests cupons es podien canviar per diners, però per menys valor. També perden valor amb el pas del temps, la qual cosa incentivava el seu ús. El resultat va ser una reducció de l'atur. El model es va començar a generalitzar, però El Banc Central Austríac el va suprimir.

El sistema WIR és de la mateixa època, es va implantar al 1934 a Suïssa. És un sistema semblant però entre empreses, es va implementar  per empresaris,  incloent la funció del crèdit a un baix interès. Comtinua vigent en aquests moments i creix la seva utilitzacio en períodes de crisi. Està reconegut que ha facilitat l'estabilitat de l'economia Suïssa.

Un altra  utilització de les monedes locals és per part dels comerços per fidelitzar els seus clients. Es recolza per part del ajuntaments i és permet el pagament de petits impostos. Les avantatges són que potencia la circulació interna i té un efecte multiplicador.

Per últim es va presentar el model C3. Es tracta de convertir el deute de les administracions públiques en diner. El mecanisme és garantir el pagament d'aquest deute amb una asseguradora, i permetre a les empreses la seva utilitzaciò  com a diner, reduint la necessitat del recurs al crédit per part de les empreses subministradores a  l'administració.
























diumenge, 3 de març de 2013

Bilbao treballa per implantar una moneda local

Bilbao s'uneix a les ciutats que volen comptar amb la seva moneda local, i està compartint la seva experiencia a la web, penjant informació del procés, les actes de les seves reunions, events  importants.... És per tant un lloc per conèixer, per seguir  i per aprendre








Diuen de si mateixos:

    ¿Quiénes somos?

     La iniciativa BilboDiru nació en Septiembre del 2011, en el seno del colectivo Desazkundea. Tras reflexionar sobre el sistema monetario vigente y cómo éste fuerza a la economía a crecer de forma ilimitada sobre un planeta limitado, nos planteamos el reto de crear una moneda local que enfrentara esa paradoja y promoviera la relocalización de la economía.

    Podeu enllaçar amb  Bilbodiru aquí

    No us oblideu de llegir el seu anteprojecte

divendres, 1 de març de 2013

Conferència a ICV: Diner i monedes socials



Segona cita del Cicle de debats: Alternatives a l'Actual Model Econòmic sobre "Diner i monedes socials" organitzat per la Fundació Nous Horitzons, en col.laboració amb el grup de treball  Iniciatives per al Decreixement,  que se celebrarà el proper dijous 7 de març a les 18'30 hores a la seu de la Fundació Nous Horitzons (Passatge del Rellotge, 3. Barcelona). En aquesta ocassió comptarem amb la particiació de Andreu Honzawa, expert en diversitat monetària i de Susana Martin, economista i experta en sistemes monetaris, i e Neus Casajuana, coordinadora d'Iniciatives per al Decreixement, que serà l'encarregada de moderar el debat.

Aquest cicle té l'objectiu de mostrar  experiències i alternatives en l'àmbit de l'economia. Creiem que és una bona oportunitat per coneixer de primera ma altres propostes i encetar debats i reflexionar sobre les alternatives a l'actual sistema econòmic.

 Us agrairem que ens feu arribar la vostra confirmació bé responent aquest mail o bé trucant al telèfon 93 301 06 12 ( preguntar per Rosa Mateu o Sandra Cruz).