diumenge, 10 de març del 2013

Resum conferència sobre diner i monedes socials


7 de març de 2013
Andreu Honzawa, expert en diversitat monetària
Susana Martín, economista i experta en sistemes monetaris.
Moneradora: Neus Casajuana, coordinadora d'iniciatives per al decreixement.

Cicle de debats: Alternatives a l'actual model econòmic

Presentaciò de Susana Martín

S'ha produït una translació des de la política cap a la economia, s'ha deixat de parlar de politica económica i s'utilitza el terme ciències econòmiques. Es tracta, doncs,  de gestionar  bé i d'aplicar els coneixements. Aquesta fugida de la política  coincideix amb una reducció del pes de les rendes salarials respecte al PIB i d'un increment de les desigualtats.

La lògica d'aquest  model ens porta  a salvar el sistema financer i no a les persones. I això serà així  si seguim les regles establertes i  no ens adonem de  tota la realitat. Per sortir d'aquesta situació cal percebre el sistema financer, el qual és un desconegut fins i tot per als propis economistes. Cal adonar-se de que la sobirania popular depèn del model monetari i que aquest suposa el límit més important per al legislador.

Una altre idea clau és que s'està introduint en tota la societat la tecnologia digital i sabem que quan aquesta tecnologia apareix en un sector provoca alteracions que poden convertir-se en crisis importants: què  passarà quan aquesta tecnologia estigui plenament integrada en el sistema monetari? Sinó es gestiona bé les pèrdues de drets poden ser notables.

Amb  Brettons Woods al 1944 es va refundar el Sistema Monetari després de la Segona Guerra Mundial. Aquest sistema fa fallida al 1971, fa ja més de 40 anys. Amb l'acord  de Bretton Woods es relacionava la massa monetària amb l'or. Una vegada aquest límit deixa d'existir la massa monetària creix de forma increïble. En el 2005 es podia comprar  quatre  vegades el planeta.

I no oblidem que el sistema monetari defineix la distribució de la renda.

Els diners neixen com un deute amb interés o amb la compra de deute públic. Si suposem el moment d'una primera emissió comprendrem que amb aquests no podrém retornar el préstec i que necessitarem més diners i consequentment més préstecs. El sistema en la seva totalitat haurà de créixer al mateix ritme exponencial. Quan aquest  creixement troba el seu límit es produeixen les crisis. O es creix o es cau en la crisi. Ens trobem ens societats diners dependents.

A partir d'aquí el Sistema Financer marca les lleis i els polítics no poden modificar o fins i tot legislar sobre els diners i tot el seu sistema.

L'economia productiva queda també sota el sistema financer. L'evolució dels beneficis és clara. Als anys 50 les empreses productives es quedaven amb un 90 per cent dels beneficis empresarials i el capital financer un 10%.  Al principi  de segle XXI el capital financer arriba al 37 per cent i l'economia productiva amb la resta, el 63 per cent.

Com els diners neixen amb el deute, és el capital financer el que decideix que es financia, quins sóns els negocis que interessen. Si a tot això afegim la seva  mobilitat, la qual cosa provoca la competència entre països i regions econòmiques per a la seva atracció, queda clara la rendició dels governants al sistema financer.

Tot el model productiu està adaptat a les necessitats del sistema financer. S'ha de créixer i  s'accepten comportaments com el de l'obsolèsciencia  programada.

Als acords de Bretton Woods John Mainard Keynes va fer una proposta alternativa a la que va guanyar. Es tractava de la creació d'una moneda de reserva internacional. La idea es pot resumir en el concepte del crèdit mutu. Si en el sistema actual els diners es creen amb el préstec, és a dir en la creació del deute, amb el crèdit mutu els diners es creen amb les transaccions. Aquest concepte amb la tecnologia actual es podria, es pot, aplicar entre persones. El sistema treballa sense interès i per tant facilita les transaccions però no ès "diner dependent".

El perill és que espot utilitzar també per les mateixes empreses, la qual cosa podria donar lloc  a un món dominat per les macroempreses.

Si s'aplica pels  Governs pot suposar un sistema orientat a les persones, es rescataran  les persones i no els bancs.

Si s'aplica de forma local incrementa la liquiditat i facilitat les transaccions.


Presentaciò de Andreu Honzawa

Andreu Honzawa pertany a la Fundació STRO, Social Trade Organization, que té més de quaranta anys d'experiència en monedes locals i socials. L'objectiu d'aquesta fundació és afavorir el desenvolupament.

Existeixen més de 50 models monetaris. El sistema monetari de reserva fraccional, l'actual, funciona,  tal i com s'ha descrit per Susana Martín, creant deute i necessitant un creixement exponencial de l'economia. En la situació actual sabem que aquest sistema crea crisis periòdiques.

Els sistemes alternatius poden ser des del recolzament de la masa monetària pel patró kilowatts/hora, l'existència de més d'una  moneda, la qual cosa genera més resiliència  econòmica, el crèdit mutu o el sistema C3 que veurem més endavant.

El canvi de paradigma que es presenta aquí és anar cap a més d'una  moneda que tenen objectius diferents.

Exemples de més d'una moneda relacionats amb la Politica Social.

Creació de cupons sustentats en intercanvi de temps. El cas més citat  a la literatura és el de l'intercanvi de temps per tenir cura dels nens. Pot complementar l'estat del benestar i afavoreix la creació de xarxes d'ajuda mútua.

Al Japó es dona un altre cas de Banc del Temps, adreçat a tenir cura de la gent grant. En  aquest cas els cupons guanyats es poden fer arribar a una altre persona en altre ciutat per  la seva utilització. Que cuidis a  una persona en una ciutat pemet que els teus  avis o els teus  pares en una altre ciutat puguin gaudir d'aquest servei.

En Gante es van crear cupons amb l'objectiu de facilitat el treball comú. El treball dedicat a escombrar els carrers, neteja en general de la ciutat dona lloc al dret a uns cupons que permeten llogar uns horts públics. Aquesta experiència es va portar a terme en zones deprimides amb un objectiu socialitzador.

Exemples de modes socials i la seva relació amb la Politica Econòmica

L'experiència de Wörgl a Àustria al 1932, és d'un altre tipus. En aquesta ciutat l'alcalde va emetre un sistema de cupons recolzats per un  depósit bancari, amb els quals pagava les obres públiques, els treballadors de l'ajuntament....S'acceptava el pagament dels impostos.

Aquests cupons es podien canviar per diners, però per menys valor. També perden valor amb el pas del temps, la qual cosa incentivava el seu ús. El resultat va ser una reducció de l'atur. El model es va començar a generalitzar, però El Banc Central Austríac el va suprimir.

El sistema WIR és de la mateixa època, es va implantar al 1934 a Suïssa. És un sistema semblant però entre empreses, es va implementar  per empresaris,  incloent la funció del crèdit a un baix interès. Comtinua vigent en aquests moments i creix la seva utilitzacio en períodes de crisi. Està reconegut que ha facilitat l'estabilitat de l'economia Suïssa.

Un altra  utilització de les monedes locals és per part dels comerços per fidelitzar els seus clients. Es recolza per part del ajuntaments i és permet el pagament de petits impostos. Les avantatges són que potencia la circulació interna i té un efecte multiplicador.

Per últim es va presentar el model C3. Es tracta de convertir el deute de les administracions públiques en diner. El mecanisme és garantir el pagament d'aquest deute amb una asseguradora, i permetre a les empreses la seva utilitzaciò  com a diner, reduint la necessitat del recurs al crédit per part de les empreses subministradores a  l'administració.
























Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada