diumenge, 24 de març del 2013

Resum de la conferència "impostos: reformes necessàries"

21 de març de 2013
Jordi Roca Jusmet , catedràtic de teoria econòmica de la UB
Ignasi Puig Ventosa, ENT Medi Ambient  i Gestió. Enginyer industrial i doctor en ciències ambientals 
Monerador: Lluís Torrens,  àmbit de polítiques econòmiques d’ICV
Cicle de debats: Alternatives a l'actual model econòmic

Jordi Roca Jusmet

La capacitat redistributiva del sistema fiscal depèn de:
  • El caràcter regressiu o progressiu de la imposició
  • La pressió fiscal efectiva respecte el PIB
  • La manera en que s'utilitzen els diners recaptats i a qui beneficien
L'impost sobre la renda, tot i que té una estructura progressiva, presenta problemes d'inequitats degut a:

  • Frau fiscal elevat
  • Estructura dual: Les rendes del treball tenen un tractament diferent que les rendes del capital ( interessos, dividends, plusvàlues) que en surten beneficiades amb uns tipus impositius menors.
L'objectiu de la fiscalitat ambiental és incentivar conductes de menor impacte ambiental. Tot i que en principi no estan pensats per recaptar sinó per redistribuir, també es poden plantejar per augmentar els ingressos.   

Cada impost ambiental té efectes redistributius diferents. Ex: l'impost al querosè seria progressiu ja que afecta més als que més tenen. L'impost sobre L'energia nuclear és neutre degut al sistema de preus de l'electricitat que nodistingeix sobre el seu origen.

Imposició ambiental té uns límits: la idea de "qui contamina paga" no ha de subvertir-se en "qui pot pagar pot contaminar". Hi ha certes accions que no s'han d'admetre ni pagant.

Ignasi Puig Ventosa

Fiscalitat ambiental segons nivell competencial:

Nivell estatal

Els impostos verds s'han centrat en l'àmbit energètic: IE a l'electricitat, als Hidrocarburs (HC), a la venda al minorista d'alguns HC i sobre determinats medis de transport.

La llei 15/2012 de mesures fiscals per a la sostenibilitat energètica estableix un impost del 7% de la producció de l'energia elèctrica, un impost per a la producció d'energia nuclear, un altre per L'Emmagatzemament de productesradioactius i un canon sobre l'aigua continental per a la producció D'energia ( els 3 últims capturen els beneficis anomenats " windfall profits"de centrals que ja estan amortitzades).

Al nostre país encara hi ha sectors que cobren per contaminar: subvencions al carbó i a l'aviació.

A Espanya els ingressos recaptats a partir dels impostos verds/ ingressos del total impostos és un 20% inferior a la mitjana europea.

En altres països com el Regne Unit (Climate Change Levy) s'apliquen impostos sobre productes energètics específics per al seu ús com a combustibles i també a l'electricitat ( gas natural, gas gas liquat, HC, el carbó i el lignit, coc, etc.) , S'apliquen a l'indústria, al comerç, a l'agricultura i a L'Administració.

Nivell autonòmic

Malgrat que la LOFCA limita el desenvolupament de la fiscalitat ambiental, les autonomies tenen marge per creartributs propis. Catalunya ha creat el canon de l'aigua i els impostos sobre residus. Altres comunitats han creat impostos sobre emissions de SO2 i NO2, sobre elements fixes de transport d'electricitat i també sobre centrals nuclears.

Què és pot fer a Catalunya? Algunes propostes:

copiar els tributs que ja s'apliquen a altres comunitats autònomes
  • Aplicar el canon de l'aigua als sectors de l'agricultura i la ramaderia
  • Aplicar l'impost sobre minoristes a determinats HC ( el cèntim ambiental equivalent al cèntim sanitari )
  • Aplicar un canon a la disposició de residus municipals de la construcció.
Aplicar alguns altres tributs nous com impostos sobre:
  • Emissions de SO2 i NO2etc.
  • Abocaments salins
  • Canvis d'us del sol
  • Activitats en sol no urbanitzable
  • etc.
Conclusions:

La justificació dels impostos ambientals és doble: el benefici ambiental i també l'econòmic: el mercat funciona millor, és més eficient si paga qui contamina.


Tot i que en principi havien estat pensats per ser econòmicament neutres poden tenir una utilitat recaptatòria

Els impostos verds són impostos indirectes però això no significa que hagin de ser forçosament regressius. La regressivitat es pot contrarestar amb mesures com subvencions, ajudes, etc. o be abaixant el tipus d'altres impostos que també són indirectes  per compensar.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada