RESUM DE LA CONFERÈNCIA SOBRE REPARTIMENT DEL TREBALL

11 d’abril de 2013

Florent Marcellesi, enginyer i urbanista. Activista, ecologista i investigador.

Albert Recio, professor d’economia aplicada a la UB

Moderadora, Anna Rovira, coordinadora nacional de joves d’esquerra verda.

Cicle de debats: Alternatives a l'actual model econòmic. FNH

Presentació Florent Marcellesi

Motius a favor del repartiment de treball:

·         És una qüestió de justícia social

·         Té l’objectiu d’aconseguir una economia pròspera per tothom

·         Contribueix a protegir el planeta

El treball té un valor econòmic i un valor social. Hem de distingir entre el treball remunerat: el productiu,  que procedeix un lloc de treball i amb un salari, del no remunerat que és un treball reproductiu, el domèstic, de cura als fills i als malalts, que generalment recau sobre les dones.

A Espanya la mitjana de treball remunerat entre la gent de 16-65 anys és de 19 hores i la mitjana de treball no remunerat és de 23 hores. El promig és doncs, de 21h.

Les dones treballen de promig 12 hores de treball remunerat i 34 hores de treball no remunerat a la setmana, mentre que els homes treballen 23h. de treball remunerat i 12 de treball no remunerat. Per tant, les dones treballen 2 hores/dia més que els homes.

L’objectiu simbòlic de treballar  21 hores persegueix el repartiment equitatiu dels dos tipus de treball, productiu i reproductiu,  entre homes i dones.

Treballem per viure o vivim pe treballar? Treballem per tenir rendes, per consumir, per generar demanda i,  per tant, llocs de treball. treballem per comprar productes molt intensius en energia i matèria. El treball ens ocupa molt de temps. A sobre hi hem d’afegir el treball ombra , les hores de transport per anar de casa a la feina ( a Espanya 1h./dia. A Madrid 1,5 h.). Això comporta, a més,  una despesa de petroli.

Si reduïm les hores laborals estem reduint també la petjada ecològica que a Espanya és ja de 3 planetes amb 21 hores de treball. Un exemple real: a Iuta (USA),  per deduir la factura energètica han decidit fer jornades laborals de 4 dies en comptes de 5.

Reduint la jornada laboral per repartir el treball aconseguim:

·         Més temps per tenir més control de les nostres accions. La manca de temps porta a que altres pensin per nosaltres.

·         Que les feines domèstiques es reparteixin millor entre els dos gèneres

·         Reduir la fractura laboral que significa la transició de la ocupació cap a la jubilació

·         Trobar el temps per poder ser ciutadans actius, per practicar la democràcia real i participar en la comunitat, per fer política

Conclusió: la millor manera de tenir una prosperitat sostenible, sense creixement, és repartint el treball.

Ens trobem amb resistències polítiques, empresarials i dels treballadors. Si no volem que la reducció del treball ens porti a la pobresa dels minijobs hem de replantejar quines condicions considerem necessàries. Repensar què és el que entenem per riquesa, per comunitat, per a què treballem i què necessitem realment.

La nostra societat té que fer front a diferents crisis: l’energètica, l’econòmica i social i la de serveis i cura a les persones. Resoldre aquestes crisis a la vegada té un gran potencial i permet establir ponts entre els moviments sindicals i els ecologistes.

Presentació Albert Recio

L’ interès pel repartiment de l’ocupació apareix i desapareix en funció de l’economia; quan hi ha atur se’n parla, quan hi ha creixement  la gent se n’oblida. La distinció entre treball productiu i reproductiu  és inadequada. Les tasques de cura a les persones en un hospital són de tipus reproductiu i en canvi són una ocupació remunerada.

La relació entre el treball i el model social que tenim parteix d’un model desitjable de vida: 8hores de treball, 8 hores de descans, 8 hores de vida social.

El repartiment del treball té un impacte limitat en el marc de l’economia capitalista perquè sempre significa una redistribució de la renda. L’empresari no hi surt perdent perquè els salaris baixaran sense afectar als beneficis.

S’han aconseguit reduccions moderades de la jornada laboral per llei, però no sempre el  impacte social ha estat positiu. La reducció de la jornada laboral impulsa l’economia productiva i l’augment de la productivitat. A la pràctica, significa reorganitzar les jornades laborals en torns, per exemple, o treballant els dies festius. En els últims anys gran part de l’estratègia capitalista ha esta la flexibilitat de la jornada laboral. El 20-25% de la gent treballa a temps parcial, molts d’aquests llocs estan lligats a activitats econòmiques amb puntes de feina o al gènere femení.

La reducció del treball per ser viable ha d’haver previst l’impacte en els temes organitzatius dels llocs de treball i en la reducció de la renda. Si féssim una enquesta per saber si els treballadors volen reduir la seva jornada laboral ens trbaríem que els que estarien d’acord en treballar menys són els que guanyen més i tenen jornades més llargues i de més pressió: els directius. En canvi les classes mitjanes assalariades tenen la cultura del treball. Estem en una societat complexa amb molta diversitat de treballs. Si estudiem l’estructura de les necessitats i l’estructura dels salaris ens trobem amb fortes contradiccions. Moltes vegades, els treballs més necessaris són els més mal pagats.

No podem discutir sobre reduir la jornada laboral si no pensem en la distribució de la renda.

La conciliació familiar no es pot donar sense tocar l’estructura social. Les pitjors condicions laborals no e troben en les empreses sinó en els contractes en negre que la classe mitjana efectua amb gent immigrant o més pobre. El treball dur hauria de ser obligat per a tothom.

Una societat madura hauria de poder definir  quin és el grau de  benestar sostenible que vol aconseguir i en funció d’ell determinar la quantitat de treball que el pot garantir.

Una societat madura hauria de ser capaç de fer un balanç entre els paràmetres:

·         Benestar: estàndard de vida volem

·         Tecnologia i quantitat de treball

·         Organització del treball

·         Distribució de la renda

Cal considerar també si el treball reproductiu ha de recaure bàsicament  en la privacitat de la família o si és millor col·lectivitzar-lo. Socialitzant-lo es reparteixen les  càrregues que comporta el treball reproductiu (ex: tenir cura de persones disminuïdes, persones grans, etc.).

Cal considerar els efectes col·laterals de la reducció de la jornada laboral i l’estructura laboral: si reduir hores de treball significa organitzar el treball a torns, s’hauria de poder cobrar molt més per els inconvenients personals que això comporta.