dilluns, 3 de juny del 2013

Consum col·laboratiu

En el  nostre modus vivendi fem una clara distinció entre el que són béns públics  i el que són béns de propietat privada, però aquesta diferenciació s’està desdibuixant a mesura que les noves tecnologies es van integrant en la vida de les persones: els serveis que ofereix Internet són moltes vegades gratuïts i poden ser considerats com un bé públic encara que no sigui governamental. Els continguts de moltes webs pertanyen a la comunitat d’internautes que intercanvien coneixements i informació (wikipedia,el programari lliure, i tants d’altres). Altres vegades hem de pagar per un servei que ens permet  accedir a un conjunt de béns immaterials a través de la TV, l'ordinador, el mòbil ..( pel·lícules, música) de les que en podem gaudir però de les que no en som propietaris.

Ja no té res d’extraordinari la compra de productes de forma virtual i amb targeta de crèdit.  L’expansió de les xarxes socials ha dut, a més, a l’aparició de noves formes d’intercanvi econòmic o de béns (Intercanvi  de cases, de serveis, el troc, etc).  En aquest nou marc ha sorgit el que es coneix com  "consum col·laboratiu" definit com "la manera tradicional de compartir, intercanviar, prestar, llogar i / o regalar, redefinida a través de la tecnologia i les comunitats". Aquesta nova forma de col·laborar i consumir està canviant els hàbits de la gent i, a més, està transformant una cultura hiperconsumista i individualista, promoguda des de sempre pel sistema econòmic capitalista, cap a altres formes d’organització més comunitàries i també més estalviadores, ja que el mateix concepte de compartir serveis, béns o reutilitzat productes,  ens allunya del concepte consumista d’utilitzar i tirar. Sorgeixen noves formes de valorar la confiança entre les persones que intercanvien o col·laboren a través del suport virtual a base de perfils d’usuaris, valoracions d’altres usuaris, etc. En aquest context ja no és tan important la publicitat tradicional per decidir quin béns o serveis comprar o intercanviar. Hi ha molts altres factors que intervenen en l’elecció.
Ja hi ha molts exemples de consum col·laboratiu: covivenda, coworking, car-sharing, car-pooling, negocis peer to peer, Crowfunding, Bancs del temps, Couchchsurfing, bookcrossing, intercanvi de roba, de joguines.... Alguns d’aquests intercanvis no utilitzen els euros. El temps pot ser la moneda de canvi, o bé d’altres monedes virtuals com ara el CES (https://www.community-exchange.org/index_es.asp) o altres monedes socials que van sorgint entre les noves xarxes que connecten productors i consumidors (ecosol, ecoseny, turutes...)

Podem resumir dient  que els canvis socials que s’estan produint amb Internet tenen molta repercussió en la forma d’organitzar-se en la vida real. Influeixen en la formació de comunitats, en el tipus de consum, i en el mateix concepte de bé privat i bé comunitari.

Com ja s’ha dit, un dels avantatges del consum col·laboratiu és l'estalvi de recursos. Compartir, llogar o tenir en copropietat un objecte comporta una menor inversió i els propietaris poden rendibilitzar més els seus béns. Alhora, s'intensifica molt més l'ús dels objectes al llarg de la seva vida útil. És clar doncs que el consum col·laboratiu promou un model d'economia més sostenible. Si aquest model de consum s’anés implantant progressivament acabaria portant canvis en els estàndards de producció, ja que forçaria les empreses a dissenyar productes menys efímers, més resistents, reparables i, en definitiva, a què s’adaptessin millor a les necessitats dels seus usuaris i a les limitacions materials del nostre planeta.

Aquest nou model de consum comporta canvis en la mentalitat de les persones i en la cultura de la societat ja que fomenta la col·laboració en detriment de l’individualisme i l’intercanvi i de l’acumulació de béns materials. A més, en un moment de crisi econòmica, el consum col·laboratiu ha estat molt ben rebut  ja que ajuda a les famílies a arribar a final de mes. Hi ha qui diu que el consum col·laboratiu ha vingut per quedar-se i que serà un dels factors que faran canviar el mon.


a
Etiquetes de comentaris: , ,

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)