Preparar Catalunya pel Crash-Oil
Les previsions de producció de petroli realitzades per l’Agència Internacional de l’Energia són cada dia pitjors. Antonio Turiel, un prestigiós científic català, les ha interpretat a la baixa, degut a què el que de debò interessa no és saber quanta energia hi ha en el subsòl sinó quanta ens en queda després d’extreure-la. Ens interessa l’energia neta disponible ja que cada cop necessitem gastar més energia per extreure la mateixa quantitat de petroli i el pronòstic és que cada cop n’extreurem menys. En paral·lel, els països del SE asiàtic, on viuen 2/3 de la població mundial, cada dia consumeixen més energia i, encara que en gastin poca per capita (10 cops menys que USA, 5 cops menys que Espanya), com que són moltíssima gent, això comporta una demanda creixent de petroli malgrat el descens de consum en els països rics per la crisi. El pic de preus de l’any 2008 va ser el primer avís seriós.
Antonio Turiel estableix que ja fa set anys que estem en el pic del petroli (peak-oil). La major part de pous petrolífers estan arribant al final de la seva vida útil. No és possible mantenir el nivell d’extracció perquè hem explotat els pous petroliers de més fàcil extracció i ja els estem esgotant. Això ha donat lloc a una alça de preus (hem passat dels 30 $/barril d’abans de la crisi, als 100-110 $/barril actuals passant pel pic de 2008 amb 148 $/barril). Turiel anuncia que el pitjor està per venir. En aquests breus apunts s’explica el per què.
Les conseqüència del peak-oil sobre una economia totalment depenent de l’energia són molt greus. Si no podem injectar més energia a l’economia, no podem créixer, i si no creixem tenim recessió i es destrueixen llocs de treball de forma massiva. La dependència es veu en el gràfic de sota on s’aprecia que al llarg dels darrers decennis hi ha una correlació perfecta, del 100%, entre consum d’energia i PIB en l’escala mundial.
El
petroli constitueix la base de la nostra energia, per bé que no és l’únic
combustible. També tenim carbó, gas, energia nuclear, energia elèctrica
renovable i biomassa. Alerta amb pensar que l’energia elèctrica podrà
substituir el consum de petroli, carbó o gas perquè res no podrà substituir amb
eficàcia les extraordinàries propietats del petroli: altíssima densitat
energètica, líquid a temperatura ambient i, fins ara, fàcil relativament
d’extreure. Amb un extraordinari esforç, l’energia elèctrica provinent
d’energies renovables no podria proveir més del 10% de la demanda mundial actual
d’energia. Avui l’energia elèctrica suposa només el 20% de l’energia final al
món. Com a màxim arribaríem al 30% si poguéssim fer aquest extraordinari esforç
i hi ha dubtes tecnològics de què ho puguem fer.
Amb
les gràfiques següents es demostra que ja ha començat el declivi terminal del
petroli mesurat en termes d'energia veritablement disponible. Els detalls dels
càlculs es troben disponibles en un segon document “Previsions
en la caiguda de la producció de petroli” Cal afegir, d'altra banda, que el
zenit de l'energia neta del petroli no significa el zenit de tota l'energia, ja
que les altres fonts tenen encara una mica de marge fins iniciar el seu
declivi, i compensaran en part aquesta caiguda, però a mesura que la declinació
del petroli sigui més forta la caiguda també serà més difícil de compensar, i
en algun moment no llunyà, combinada amb l'esgotament del creixement de les
altres fonts, la caiguda esdevindrà inexorable.
Idees com
l’energia de fusió estan tan lluny que igual no arriben mai. La planificació de
l’ITER preveu obrir el primer reactor comercial més enllà del 2070.
Per què el petroli s’està acabant?
Alguns
viuen encara en la il·lusió que el proveïment d’energia estarà de per vida
garantit. Pensen que “alguna cosa es trobarà”. Analitzem la previsió de
l’Agència Internacional de Energia pel que fa a la provisió de petroli d’aquí
al 2035. Apareix a la gràfica següent
Turiel presenta la gràfica d’una altra forma, unint les discontinuïtats entre quinquennis.
En barra vermella el moment del peak-oil, en
barra blanca l’any que som. En els gràfics es veu com des del 2005 no
s’aconsegueix extreure més petroli.
Les diferents categories són: la franja negra
representa la producció dels camps de petroli cru que l’any 2011 hi havia en
producció. La de color blau
cel representa la producció dels camps
de petroli cru que ja es coneixen però que no s'exploten per falta de demanda o
perquè és molt car. La de color blau fosc representa
la producció de petroli cru que hauria de provenir dels camps que estan encara
per descobrir.
Totes les altres franges representen petrolis
no convencionals, succedanis imperfectes del petroli. La de color morat representa la
producció dels líquids del gas natural, la de color groc s’origina en la producció de tots els
altres petrolis no convencionals, excepte el lleuger de roca compacta, la vermella correspon
a aquest darrer petroli lleuger provinent
de roca compacta i la verda
representa els guanys de refinat.
Però
aquest gràfic amaga un fet fonamental. Mostra els volums, no l’energia
continguda. Si la convertim a unitats energètiques la corba de producció passa
a ser plana. Apareix en el gràfic següent
Però aquesta gràfica tampoc no conta tota la veritat. Estem davant d’una
gràfica d'energia bruta total. Però no diu quanta és l’energia neta disponible
un cop descomptem l'energia requerida per a la pròpia producció energètica. Per
fer una estimació de l'energia neta de les diferents fonts d'hidrocarburs
assimilats a petroli cal conèixer la seva Taxa de Retorn Energètic (TRE).
La TRE és una de les variables fonamentals dels càlculs de provisió. Per
exemple, l a producció actual de petroli cru té una TRE de 20. Per cada 20
unitats d’energia produïdes només se’n gasta una unitat en la seva extracció.
Aplicant sobre el gràfic anterior, la TRE específica de cada font
d’energia, en resulta la següent
Aquest és el gràfic que l’AIE
hagués hagut de presentar. D’acord amb ell, l’energia neta provinent de tots
els líquids del petroli arribaria al seu zenit al 2015.
L’escenari realista
Però què passaria si
donéssim un petit bany de realisme a les infladíssimes estimacions de l'AIE?
Turiel justifica de forma fonamentada la reducció en les previsions, explicades
en el document complementari. Aplicant-les en resulta la següent corba de
producció real, ara totalment decreixent
Aquest escenari, que no és segur però sí molt
probable, portarà a un fort increment de preus, i el que és més greu, a
disrupcions en el subministrament de gasoil, perquè aquest combustible, a
diferència de la gasolina, només es pot fabricar a partir del petroli.
Com afecta a cada país l’increment de preus
de l’energia
Per què l’increment de preus de l’energia
només afecta els països desenvolupats, la major part dels quals estan en
recessió sostinguda? Pels nostres alts nivells de consum. Els països emergents
continuen creixent perquè usen l’energia d’una forma molt més eficient que
nosaltres. Bàsicament la gasten en indústria i sector extractiu incorporant el
cost de l’energia en uns productes que occident compra sense dificultats perquè
el cost de la seva mà d’obra és reduït. A diferència del que fem els països
rics, a penes gasten energia en transport, sector domèstic o serveis.
Arribats a aquest punt és oportú recordar que
l’economia és només el llenguatge, el contingut depèn de l’energia. La crisi
dels països occidentals demostra els límits de les polítiques de creixement i
la finitud dels recursos, començant pel petroli.
L’increment de preus està afectant – i
seguirà afectant en el mig termini- de forma diversa a cada sector. El domèstic
encaixarà bé el cop, a més està molt electrificat i no es preveuen problemes
greus amb el proveïment d’electricitat perquè encara hi ha un gran potencial de
creixement amb renovables; el sector serveis i la indústria encaixaran amb
dificultats el crash via una millor gestió energètica, més professionalitzada,
i una hemorràgia en la pèrdua de llocs de treball en les activitats amb major
consum d’energia per unitat de producció. Però el sector del transport, en el
que es gasta el 40% de l’energia neta primària total a Espanya, de la que el
95% és petroli, de cap manera no podrà encaixar el cop. Serà un daltabaix.
Les polítiques públiques són malauradament a
curt termini. Cal començar a pensar en un futur amb energia petroliera escassa.
Cal dissenyar un pla de contingència per si arriba aquest crash-oil a
Catalunya. Hem de pensar una mica més enllà del que ens passi demà.
En el document Les alternatives de mobilitat al Crash-Oil es donen algunes directrius de cap a on cal
treballar.
Pau Noy
Maig de 2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada