Conferència d'Albert Recio
Inicia la seva exposició amb
l'afirmació de que el plantejament d'una proposta com la de
una setmana de 21 hores de treball per part de la NEF no és correcta.
S'ha de fer prèviament una
pregunta: què és una jornada normal? la resposta de la qual estarà condicionada
pel volum de béns i serveis que es produeixin dintre de la
societat, tenint en compte la tecnologia disponible.
Dintre del món ecologista
es vol reduir la producció de béns i serveis perquè part dels mateixos
constitueixen mals socials, bé des del punt ecologista o bé com activitats
sense cap utilitat social, per exemple la que porten a terme els brokers o les
agències
de publicitat.
Altre factor a tenir en compte és que
l'alta productivitat guanyada en els últims 120 anys
depèn
fonamentalment de l'ús del petroli barat. Si aquesta energia barata
desapareix la productivitat baixarà i per tant la reducció de les hores
de treball es veurà afectada.
enint en compte tot això tornem a la
pregunta del principi:
Quins béns i serveis
s'han de produir i en quina quantitat
El model tradicional de
producció partia d'aquest punt i distribuïa, amb les injustícies de cada moment, el treball
entre la població. Aquesta forma d'actuar era possible perquè el que es
considerava important no era la producció en si, com fa
el capitalisme, sinó la satisfacció d'unes necessitats.
Per concretar més, en una
societat tradicional moltes activitats que ara considerem treball no ho eren.
Escriure una novel·la, fer ciència, qualsevol tipus de joc (futbol) eren
activitats practicades pels senyors que a ningú se'l passava pel cap considerar
treball. Per tant abans de continuar
s'haurà de definir que considerem treball.
En la nostra societat aquesta pregunta és de gran
importància pel que fa al treball reproductiu i de cura
en general.
Per altra banda la demanda d'una reducció de la jornada
de treball coincideix amb en el temps amb situacions de crisi i d'atur elevat.
Dècades
dels 80, 90 i ara mateix.
Altre problema a tenir en
consideració és que parlar del repartiment del treball significa
necessàriament parlar del repartiment de la renda. A la
vegada que repartim el treball hem de prendre la decisió de què passa amb el
sou. Queda igual, o bé es produeix alguna disminució. La disminució pot ser menys
que proporcional i, per exemple, es pot combinar amb una subvenció de l'estat,
una reducció dels impostos a les empreses....
En les enquestes la resposta a
si es vol una reducció del treball depèn del nivell de renda. Alts
nivells de renda units a llargs horaris suposen un desig de reducció de la mateixa
encara que això impliqui una certa reducció de la renda,
mentre que en baixos nivells de renda,
sempre que impliqui una deducció de sou, no s'accepta aquesta reducció de temps. La
raó és que una
reducció de la renda quan aquesta és ja reduïda, comporta un sacrifici més alt.
Sempre que es parla de reducció del treball
es fa dintre de països desenvolupats. (Entre altres coses és a on comptem
amb horaris de treball)
La reducció de la jornada
laboral no s'ha de confondre amb els minijobs i treballs a temps parcial,
utilitzats ens aquests moments en benefici de les empreses. Així, es pot posar
l'exemple concret dels torns de netejar la universitat, els quals s'han partit
en dos, de tal forma que es pot
contractar un minijob pel mati, de 5 a 9 hores, i un altre per la nit de
21 hores a l'1 de la matinada.
L'objectiu és que no coincideixi el treball docent i els de
neteja. Els treballadors són diferents.
S'ha de afegir que atès que la productivitat del treball s'incrementa en
jornades més curtes, amb un sou proporcional al de la
jornada, sense cap reducció ni increment per tant, es produeix un augment del
benefici.
Dels intents d'implementar una
jornada de 35 hores a França no es pot concloure res definitiu. En aquest cas
l'estat va pagar una part del sou. Les empreses van oferir hores extres i la
quantificació del efectes no queda clara, atès que els
increments d'ocupació es podrien haver produït per
l'evolució econòmica.
Cal pensar que les empreses
reaccionen en front d'una reducció de l'horari de treball incrementant la
productivitat. Sembla que de totes formes el balanç és moderadament
positiu respecte a la creació de treball.
Cal marcar objectius per fer un canvi de model. Estudiar com fer la
transició. Veure els models viables.
Cal pensar que la demanda de
les 40 hores es trobava dintre de la
demanda d'un model social determinat, que implicava un treball digne i una vida
digna. (Aquesta pregunta, què és un treball digne també ens l'hem de
fer)
Desprès de la
conferència en una conversa entre alguns dels assistents
Albert Recio entén que després de la
revolució neoliberal, no es poden fer reformes en el model
capitalista. No seran acceptades. L’estratègia ha de ser una altra. No voldran saber res d'una disminució del temps de
treball, ni de repartiment de renda. No
hi ha força per imposar-ho. Les úniques
reformes possibles són les que fan els neoliberals per enderrocar
l'estat del benestar. Queda com a solució una
modificació de les estructures de poder.
NOTA. Els eixos de la xerrada
respecte al repartiment del treball són, segons l’Albert Recio:
1.
Definició de la jornada
laboral.
2.
Els problemes
de la distribució de la renda que es deriva del repartiment.
3.
Composició actua i
futura de la producció de béns i serveis.
Conferència de Giorgos Kallis
Repartiment
del treball i decreixement. Quins problemes podem trobar al reduir la jornada laboral?
Reflexió prèvia, cal considerar la reducció de la jornada laboral, de les hores de treball o del temps del treball assalariat més concretament, com un fi en si mateix, no com un
instrument per aconseguir un altre objectiu, sigui aquest reduir l'atur o
qualsevol altre.
Es tracta
d'alliberar-se del sistema productiviste mitjançant la reducció del treball assalariat, per
tenir més temps lliure i, entre altres,
poder realitzar més treballs de cura. Es tracta de
compartir, també de compartir el treball.
La proposta de
la NEF de les 21 hores s'ha de considerar una visió. El que sí és important és l'objectiu de reduir el temps de treball. Una de les crítiques importants és com s'arriba a la reducció del temps de
treball.
Des de
posicions decreixentistes s'argumenta que les raons principals són el problema del canvi climàtic i la finitud del món. Una reducció del nombre d'hores de treball
implica una reducció del consum i això és positiu.
Crítiques a la reducció del temps de treball assalariat
1. La reducció d'hores de treball no genera més llocs de feina, sinó un increment del cost del treball, la qual cosa implica una reducció de la producció. Aquesta situació es dona perquè suposem manteniment del salari, però també simplement
perquè la gestió de més treballadors
per fer el mateix provoca un major cost. Una solució que pot adoptar el capital per
no augmentar el cost de producció és incrementar la productivitat i
això comporta que tampoc es creïn més
llocs de treball atès que les persones son substituïdes
per màquines
2.
Si es redueix la quantitat d'energia, si aquesta s'encareix, es reduirà la productivitat i haurem de treballar més.
3.
Una reducció de les hores treballades suposa
un increment de la desigualtat. Es reduirà el nombre d'hores dels assalariats de sou més baix, si implica una reducció del sou acabaríem parlant de minijobs. Mentre
els treballadors amb poder de decisió continuarien igual.
4.
No necessàriament es produirà un menor consum. Si treballa més població es poden
incrementar les despeses de transport, per exemple. És a dir que es produeixin ineficiències
5.
Per reduir la major despesa que implica el gestionar més treballadors, es pot substituir treball per capital,
amb un major grau de despesa energètica.
6.
Si els treballadors tenen més temps lliure
gastaran més, consumiran més.
Respostes a
les crítiques
1.
L'evidència no recolza aquesta afirmació. Si bé sempre que
s'han posat en pràctica mesures de reducció d'hores treball per generar més llocs de feina, el resultat no ha estat directament
proporcional, sí que s'ha produït un increment amb multiplicador del 1,2, aproximadament.
2.
La redistribució del total de les hores de treball és independent del problema energètic. Possiblement haurem de treballar més en tasques no retribuïdes.
3.
Les desigualtats es poden evitar mitjançant la legislació del govern.
4.
És al contrari, la falta de temps
provoca més consum, s'han de resoldre les tasques amb un
increment de despesa d'energia atès que es donen solucions més mecanitzades, com
plats precuinats o transport privat en front del públic.
5.
Es pot substituir treball per capital, però si el preu de l'energia augmenta, pot no ser la solució.
6.
Se suposa que la mesura de distribució del treball no va sola. Per evitar l'increment del consum es poden imposar
taxes a determinats consums i canvis culturals. També s'ha de tenir en compte que es busca una reducció de la producció i que per tant hi haurà un volum de Béns menor per al seu consum.
El
conferenciant va afegir tres punts mes
1.
Els horaris reduïts, minijobs, o com els vulguem dir, poden ser positius si
la demanda és voluntària. És a dir, si es tracta d'estudiants, dones amb fills, de persones que per la seva situació desitgen un treball a temps parcial la solució és correcta. En canvi, si és l'única oferta de
treball i aquest treball amaga altres objectius, es poden generar situacions
socials molt perverses.
2.
S'ha de tenir present que en la nostra societat el treball en fàbriques, ha disminuït. Els llocs de feina ja no es
troben en grans agrupacions de treballadors. Això implica que el control sobre l'horari treball, i sobre les seves condicions
en generals, ha disminuït.
3.
Ens trobem en una economia globalitzada, i la deslocalització del capital és molt fàcil. La reducció del nombre d'hores s'hauria de portar a terme en zones
geogràfiques grans.
Finalment va
reflexionar a l’entorn de la definició del treball com a pas previ de tot el que havia dit. Abans que res s’ha de dir que és treball i que no ho és.
Resum de la tarda de la jornada sobre repartiment del treball
El
debat de la tarda es va centrar en els eixos RBU (Renda bàsica universal) vs RGC (Renda garaantida ciutadana) (amb
alguna excepció l'aposta per la RB al final va ser majoritària) i de RTT
(Reducció del temps de treball) amb reducció de sous compensada (per la RB o altre) vs RTT sense reducció de
sous ( es va entendre millor la primera).
En R de Iniciatives per al decreixement va introduir el debat de si cal introduir simultàniament la RB i
la RTT o bé començar per la RB i això ja ens portaria a la RTT de manera
natural perque molta gent deixaria de fer feines mal pagades (aquí sorgeix el
tema de qui les faria si ningú les vol fer: la solució és un mix: algunes
s'hauran de retribuir millor, d'altres s'avançarà en la seva
mecanització-automatització, i d'altres es repartiran de manera
equitativa/democràtica entre tothom).
Notes de les intervencions individuals més destacades:
A.F.(parlava en els seu nom propi, encara que va dir que era militant d' EUA):
-
El mínim que s'ha d'exigir a un govern d'esquerres es la RGC
-
cal tenir en compte la RTT
-
és imprescindible una nova politica fiscal
-
un proper govern d'esquerres, a Espanya y també a Catalunya, el primer que ha
de fer es derogar les reformes que el PP ha imposat
-
major participació dels comitès en les empreses i en la elaboració de la seva
estratègia
P. de l'Assemblea de
treballadors/res en atur de Barcelona:
-
Hi ha una forta dificultat d'auto organització entre els aturats
-
als aturats els hi costa veure l'atur com un problema social i l'agafen com un
problema personal, cosa que deriva en problemes psicològics
-
Estan per la ILP de la RGC (no acaben d'entendre qué vol dir que la RGC comporti
la trampa de la pobresa)
-
creuen que la RTT avui és només repartir misèria
-
veuen una trampa en la RGC amb condicions: el treball social que es demana a
canvi, que pot provocar canviar treball assalariat en servei públic per treball
fet per aturats --> més atur en el servei públic.
-
faran una assemblea el proper 1 de febrer de 2014 al Pou de la Figuera
Una
dóna que pertanyia a un col·lectiu decreixentista, però parlava a títol
individual , parla de com
ella ha solucionat el tema:
-
ha decrescut en el seu treball i en les seves aspiracions, en el lleure fa
treballs socials i solidaris, té un hort propi (sobirania alimentaria) i és
feliç. Joan, un altre participant del grup 15-M, i jo més tard, critiquem que
això és una sortida individual que no pot ser alternativa pel perill de fer
desaparèixer l'estat del benestar.
Jo.
diu que l'objectiu es "viure bé i treballar poc" (segons un llaurador
occità, diu Joan). Posa com exemple a tenir en compte Cuba i Veneçuela. Parla
que tothom (referint-se a un tots que abarca tot el món) han de sortir
beneficiats, ja que ara si nosaltres vivim bé és per que la resta viu amb
precarietat.
Aquí
va parlar el Ll. i després en R. com "representants d'ICV Decreixement" exposant algunts punts de la nostra proposta RTT + RBU + Reforma fiscal
Vam
detectar que no acabaven de veure la diferència entre RBU i RGC.També vàrem percebre que la necessitat que la RBU vagi associada a la política fiscal no acabava de ser entesa per la majoria.
R.ja en el torn de conversa (abans d'un exercici de discusssió en
grup basat en posicionar-nos en un quadrant imaginari segons els eixos RB-no
RB, RTT no RTT) planteja que:
-
la RBU té perills, però són una febre (el disposar de diners i consumir) que
hem de transitar.
-
Quan es va proposar les 8h, també va sortir gent dient que tant de lleure
provocaria una disbauxa moral insuportable.
-
cal el treball "productivista" (aquí, ja quan estàvem en el quadrant;
un noi em va ajudar molt per explicar lo de obtenir excedent com forma de tenir
capacitat de oferir serveis públics) per poder tenir un estat del benestar
(salut, cultura, educació, dependència…)
-
El problema no és econòmic (de producció) sinó polític (de distribució), cosa
que s'ha de solucionar des de una nova política fiscal. Per això no recolzo la
RTT (problema econòmic) sinó que recolzo la RBU (solució política)
-
imposar la RTT pot provocar que en algun àmbit de la vida hauriem d'actuar de
forma totalitàrtia
-
el treball pel bé comú, a canvi de la RBU, fa que aquesta deixi de ser
incondicional
-
Cal afegir un perill nou a la RBU: la profundització den al feminització del
treball de cura, com està passant en Holanda, on la gran majoria del 50% de
treball reduït són dones que es queden a casa a tenir cura dels fills i dels
grans.
- vaig introduïr introduir el concepte de Assignació Autònoma Incondicional (a resultes
d'una pregunta d'A.F. sobre per què no oferir quelcom més que un sou
en forma de renda): Assignació per l 'Autonomia Incondicional: serveix contra,
entre d'altres, la pobresa energètica
-
Vaig parlar de que podem fer crèixer el PIB i alhora desmaterialitzar
l'economia a través d'incrementar l'estat del benestar i l'oferta cultural.
i
després va venir lo del quadrant… on sorprenentment, els més joves eren els que més oposició mostraven a la RBU (que de
vegades seguien confonent amb la RGC: queda molta tasca per treballar a nivel
de conceptes…)
En
el quadrant es van reproduir moltes de les converses, però va haver una
pregunta fonamental que Ll. (Iniciatives per al decreixement) va fer i que va descolocar: ¿perquè diem sí a
"educació universal, salut universal, cura per la dependència
universal…" i rebutjem l'universalitat de la RBU, que no és sinó la
continuació per altres mitjans del mateix?… la pregunta va quedar sense
contestació, només amb l'excusa de que "no és el mateix"
Un
tema que sorgeix del cas holandès i fins i tot dels països nòrdics és el
paper de la dona/tasques reproductives no remunerades i RTT. Quines mesures
s'haurien d'implementar per evitar la trampa que les dones amb RB se sentin ja
prou remunerades i es quedin a casa (confonent RB amb retribució pel treball
domèstic), o tendeixin a continuar essent més propenses a acceptar feines
més mal pagades o a temps parcial. O la RB serà un palanca per a que homes i
dones convergeixin ?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada