dimecres, 8 de gener de 2014

Resum de la Jornada per a REPENSAR el TREBALL des de la PERSPECTIVA de GÈNERE i del DECREIXEMENT

Resum d'algunes ponències i del debat de la jornada  Repartiment del treball des de l'òptica del Decreixement i de l'economia feminista  que va tenir lloc el  21 de desembre de 2013 al  Centre de Cultura  de Dones Francesca Bonnemaison


Conferència d'Albert Recio

Inicia la seva exposició amb l'afirmació de que el plantejament d'una proposta com la de una setmana de 21 hores de treball per part de la NEF no és correcta.

S'ha de fer prèviament una pregunta: què és una jornada normal?    la resposta de la qual estarà condicionada pel volum de béns i serveis que es produeixin dintre de la societat, tenint en compte la tecnologia disponible.

Dintre del món ecologista es vol reduir la producció de béns i serveis perquè part dels mateixos constitueixen mals socials, bé des del punt ecologista o bé com activitats sense cap utilitat social, per exemple la que porten a terme els brokers o les agències de publicitat.

Altre factor a tenir en compte és que l'alta  productivitat guanyada en els últims 120 anys depèn fonamentalment de l'ús del petroli barat. Si aquesta energia barata desapareix la productivitat baixarà i per tant la reducció de les hores de treball es veurà afectada.
enint en compte tot això tornem a la pregunta del principi:

Quins béns i serveis s'han  de produir i en quina quantitat

El model tradicional de producció partia d'aquest punt i distribuïa,  amb les injustícies de cada moment, el treball entre la població. Aquesta forma d'actuar era possible perquè el que es considerava  important no era la producció en si, com fa el capitalisme, sinó la satisfacció d'unes necessitats.

Per concretar més, en una societat tradicional moltes activitats que ara considerem treball no ho eren. Escriure una novel·la, fer ciència, qualsevol tipus de joc (futbol) eren activitats practicades pels senyors que a ningú se'l passava pel cap considerar treball.  Per tant abans de continuar s'haurà de definir que considerem treball.

En  la nostra societat aquesta pregunta és de gran importància pel que fa al treball reproductiu i de cura en general.

Per  altra banda la demanda d'una reducció de la jornada de treball coincideix amb en el temps amb situacions de crisi i d'atur elevat. Dècades dels 80, 90 i ara mateix.

Altre problema a tenir en consideració és que parlar del repartiment del treball significa necessàriament parlar del repartiment de la renda. A la vegada que repartim el treball hem de prendre la decisió de què passa amb el sou. Queda igual, o bé es produeix alguna disminució. La disminució pot ser menys que proporcional i, per exemple, es pot combinar amb una subvenció de l'estat, una reducció dels impostos a les empreses....

En les enquestes la resposta a si es vol una reducció del treball depèn del nivell de renda. Alts nivells de renda units a llargs horaris suposen un desig de reducció de la mateixa encara que això impliqui una certa reducció de la renda, mentre que en  baixos nivells de renda, sempre que impliqui una deducció de sou, no s'accepta aquesta reducció de temps. La raó és que una reducció de la renda quan aquesta és ja reduïda,  comporta un sacrifici més alt.

Sempre  que es parla de reducció del treball es fa dintre de països desenvolupats. (Entre altres coses és a on comptem amb horaris de treball)

La reducció de la jornada laboral no s'ha de confondre amb els minijobs i treballs a temps parcial, utilitzats ens aquests moments en benefici de les empreses. Així, es pot posar l'exemple concret dels torns de netejar la universitat, els quals s'han partit en dos, de tal forma que es pot  contractar un minijob pel mati, de 5 a 9 hores, i un altre per la nit de 21 hores  a l'1 de la matinada. L'objectiu és que no coincideixi el treball docent i els de neteja. Els  treballadors són diferents. S'ha de afegir que atès que la productivitat del treball s'incrementa en jornades més curtes, amb un sou proporcional al de la jornada, sense cap reducció ni increment per tant, es produeix un augment del benefici.

Dels intents d'implementar una jornada de 35 hores a França no es pot concloure res definitiu. En aquest cas l'estat va pagar una part del sou. Les empreses van oferir hores extres i la quantificació del efectes no queda clara, atès que els increments d'ocupació es podrien haver produït per l'evolució econòmica.

Cal pensar que les empreses reaccionen en front d'una reducció de l'horari de treball incrementant la productivitat. Sembla que de totes formes el balanç és moderadament positiu respecte a la creació de treball.

Cal marcar objectius per  fer un canvi de model. Estudiar com fer la transició. Veure els models viables.

Cal pensar que la demanda de les  40 hores es trobava dintre de la demanda d'un model social determinat, que implicava un treball digne i una vida digna. (Aquesta pregunta, què és un treball digne també ens l'hem de fer)

Desprès de la conferència en una conversa entre alguns dels assistents

Albert Recio entén que després de la revolució neoliberal, no es poden fer reformes en el model capitalista. No seran acceptades. L’estratègia  ha de ser una altra. No voldran saber res d'una disminució del temps de treball, ni de  repartiment de renda. No hi ha força per imposar-ho. Les úniques reformes possibles són les que fan els neoliberals per enderrocar l'estat del benestar. Queda com a solució  una modificació de les estructures de poder.


NOTA. Els eixos de la xerrada respecte al repartiment del treball són, segons l’Albert Recio:
1.     Definició de la jornada laboral.
2.     Els problemes de la distribució de la renda que es deriva del repartiment.
3.     Composició actua i futura de la producció de béns i serveis.

Conferència de Giorgos  Kallis

Repartiment del treball i decreixement. Quins problemes podem trobar al reduir  la jornada laboral?

Reflexió prèvia, cal considerar la reducció de la jornada laboral, de les hores de treball o  del temps del treball assalariat més concretament, com un fi en si mateix, no com un instrument per aconseguir un altre objectiu, sigui aquest reduir l'atur o qualsevol altre.

Es tracta d'alliberar-se del sistema productiviste mitjançant la reducció del treball assalariat, per tenir més temps lliure i, entre altres, poder realitzar més treballs de cura. Es tracta de compartir, també de compartir el treball.

La proposta de la NEF de les 21 hores s'ha de considerar una visió. El que sí és important  és l'objectiu de reduir el temps de treball. Una de les crítiques importants és com s'arriba a la reducció del temps de treball.

Des de posicions decreixentistes s'argumenta que les raons principals són el problema del canvi climàtic i la finitud del món. Una reducció del nombre d'hores de treball implica una reducció del consum i això és positiu.

Crítiques a la reducció del temps de treball assalariat

1.     La reducció d'hores de treball no genera més llocs de feina, sinó un increment del cost del treball, la qual cosa implica una reducció de la producció. Aquesta situació es dona perquè suposem manteniment del salari, però també simplement perquè la gestió de més treballadors per fer el mateix provoca un major cost. Una  solució que pot adoptar el capital per  no augmentar el cost de producció és incrementar la productivitat i això comporta que tampoc es creïn més llocs de treball atès que  les persones son substituïdes per màquines 
2.     Si es redueix la quantitat d'energia, si aquesta s'encareix, es reduirà la productivitat i haurem de treballar més.
3.     Una reducció de les hores treballades suposa un increment de la desigualtat. Es reduirà el nombre d'hores dels assalariats de sou més baix, si implica una reducció del sou acabaríem parlant de minijobs. Mentre els treballadors amb poder de decisió continuarien igual.
4.     No necessàriament es produirà un menor consum. Si treballa més població es poden incrementar les despeses de transport, per exemple. És a dir que es produeixin ineficiències
5.     Per reduir la major despesa que implica el gestionar més treballadors, es pot substituir treball per capital, amb un major grau de despesa energètica.
6.     Si els treballadors tenen més temps lliure gastaran més, consumiran més.

Respostes a les crítiques

1.     L'evidència no recolza aquesta afirmació. Si bé sempre que s'han posat en pràctica mesures de reducció d'hores treball per generar més llocs de feina, el resultat no ha estat directament proporcional, sí que s'ha produït un increment amb  multiplicador del 1,2, aproximadament.
2.     La redistribució del total de  les hores de treball és independent del problema energètic. Possiblement haurem de treballar més en tasques no retribuïdes.
3.     Les desigualtats es poden evitar mitjançant la legislació del govern.
4.     És al contrari, la falta de temps provoca més consum,  s'han de resoldre les tasques amb un increment de despesa d'energia atès que es donen  solucions més mecanitzades, com  plats precuinats o transport privat en front del públic.
5.     Es pot substituir treball per capital, però si el preu de l'energia augmenta, pot no ser la solució.
6.     Se suposa que la mesura de distribució del treball no va sola. Per evitar l'increment del consum es poden imposar taxes a determinats consums i canvis culturals. També s'ha de tenir en compte que es busca una reducció de la producció i que per tant hi haurà un volum de Béns menor per al seu consum.   

El conferenciant va afegir tres punts mes

1.     Els horaris reduïts, minijobs,  o com els vulguem dir, poden ser positius si la demanda  és voluntària. És a dir, si es tracta d'estudiants, dones amb fills,  de persones que per la seva situació desitgen un treball a temps parcial la solució és correcta. En canvi, si és l'única oferta de treball i aquest treball amaga altres objectius, es poden generar situacions socials molt perverses.
2.     S'ha de tenir present que en la nostra societat el treball en fàbriques, ha disminuït. Els  llocs de feina ja no es troben en grans agrupacions de treballadors. Això implica que el control sobre l'horari treball, i sobre les seves condicions en generals, ha disminuït.
3.     Ens trobem en una economia globalitzada, i la deslocalització del capital és molt fàcil. La reducció del nombre d'hores s'hauria de portar a terme en zones geogràfiques grans. 
 
Finalment va reflexionar a l’entorn de la definició del treball com a pas previ de tot el que havia dit.  Abans que res s’ha de dir que és treball i que no ho és.

Resum de la tarda de la jornada sobre repartiment del treball 
El debat de la tarda es va centrar en els eixos RBU (Renda bàsica universal)  vs RGC (Renda garaantida ciutadana) (amb alguna excepció l'aposta per la RB al final va ser majoritària)  i de RTT (Reducció del temps de treball) amb reducció de sous compensada (per la RB o altre) vs RTT sense reducció de sous ( es va entendre millor la primera). 

En R de Iniciatives per al decreixement va introduir el debat de si  cal introduir simultàniament la RB i la RTT o bé començar per la RB i això ja ens portaria  a la RTT de manera natural perque molta gent deixaria de fer feines mal pagades (aquí sorgeix el tema de qui les faria si ningú les vol fer: la solució és un mix: algunes s'hauran de retribuir millor, d'altres s'avançarà en la seva mecanització-automatització, i d'altres es repartiran de manera equitativa/democràtica entre tothom). 

Notes de les intervencions individuals més destacades:
A.F.(parlava en els seu nom propi, encara que va dir que era militant d' EUA):
- El mínim que s'ha d'exigir a un govern d'esquerres es la RGC
- cal tenir en compte la RTT
- és imprescindible una nova politica fiscal
- un proper govern d'esquerres, a Espanya y també a Catalunya, el primer que ha de fer es derogar les reformes que el PP ha imposat
- major participació dels comitès en les empreses i en la elaboració de la seva estratègia
P. de l'Assemblea de treballadors/res en atur de Barcelona:
- Hi ha una forta dificultat d'auto organització entre els aturats
- als aturats els hi costa veure l'atur com un problema social i l'agafen com un problema personal, cosa que deriva en problemes psicològics
- Estan per la ILP de la RGC (no acaben d'entendre qué vol dir que la RGC comporti la trampa de la pobresa)
- creuen que la RTT avui és només repartir misèria
- veuen una trampa en la RGC amb condicions: el treball social que es demana a canvi, que pot provocar canviar treball assalariat en servei públic per treball fet per aturats --> més atur en el servei públic.
- faran una assemblea el proper 1 de febrer de 2014 al Pou de la Figuera

Una dóna que pertanyia a un col·lectiu decreixentista, però parlava a títol individual , parla de com ella ha solucionat el tema:
- ha decrescut en el seu treball i en les seves aspiracions, en el lleure fa treballs socials i solidaris, té un hort propi (sobirania alimentaria) i és feliç. Joan, un altre participant del grup 15-M, i jo més tard, critiquem que això és una sortida individual que no pot ser alternativa pel perill de fer desaparèixer l'estat del benestar.

Jo. diu que l'objectiu es "viure bé i treballar poc" (segons un llaurador occità, diu Joan). Posa com exemple a tenir en compte Cuba i Veneçuela. Parla que tothom (referint-se a un tots que abarca tot el món) han de sortir beneficiats, ja que ara si nosaltres vivim bé és per que la resta viu amb precarietat.

Aquí va parlar el Ll. i després en R.  com "representants d'ICV Decreixement" exposant algunts punts de la nostra proposta RTT + RBU + Reforma fiscal

Vam detectar que no acabaven de veure la diferència entre RBU i RGC.També vàrem percebre que la necessitat que la RBU vagi associada a la política fiscal no acabava de ser entesa per la majoria.

R.ja en el torn de conversa (abans d'un exercici de discusssió en grup basat en posicionar-nos en un quadrant imaginari segons els eixos RB-no RB, RTT no RTT) planteja que:

- la RBU té perills, però són una febre (el disposar de diners i consumir) que hem de transitar.
- Quan es va proposar les 8h, també va sortir gent dient que tant de lleure provocaria una disbauxa moral insuportable.
- cal el treball "productivista" (aquí, ja quan estàvem en el quadrant; un noi em va ajudar molt per explicar lo de obtenir excedent com forma de tenir capacitat de oferir serveis públics) per poder tenir un estat del benestar (salut, cultura, educació, dependència…)
- El problema no és econòmic (de producció) sinó polític (de distribució), cosa que s'ha de solucionar des de una nova política fiscal. Per això no recolzo la RTT (problema econòmic) sinó que recolzo la RBU (solució política)
- imposar la RTT pot provocar que en algun àmbit de la vida hauriem d'actuar de forma totalitàrtia
- el treball pel bé comú, a canvi de la RBU, fa que aquesta deixi de ser incondicional
- Cal afegir un perill nou a la RBU: la profundització den al feminització del treball de cura, com està passant en Holanda, on la gran majoria del 50% de treball reduït són dones que es queden a casa a tenir cura dels fills i dels grans.
- vaig  introduïr  introduir el concepte de Assignació Autònoma Incondicional (a resultes d'una pregunta d'A.F. sobre per què no oferir quelcom més que un sou en forma de renda): Assignació per l 'Autonomia Incondicional: serveix contra, entre d'altres, la pobresa energètica
- Vaig parlar de que podem fer crèixer el PIB i alhora desmaterialitzar l'economia a través d'incrementar l'estat del benestar i l'oferta cultural.

i després va venir lo del quadrant… on sorprenentment, els més joves eren els que més oposició mostraven a la RBU (que de vegades seguien confonent amb la RGC: queda molta tasca per treballar a nivel de conceptes…)

En el quadrant es van reproduir moltes de les converses, però va haver una pregunta fonamental que Ll. (Iniciatives per al decreixement)  va fer i que va descolocar: ¿perquè diem sí a "educació universal, salut universal, cura per la dependència universal…" i rebutjem l'universalitat de la RBU, que no és sinó la continuació per altres mitjans del mateix?… la pregunta va quedar sense contestació, només amb l'excusa de que "no és el mateix"

Un tema que sorgeix del cas holandès i fins i tot dels països nòrdics és  el paper de la dona/tasques reproductives no remunerades i RTT. Quines mesures s'haurien d'implementar per evitar la trampa que les dones amb RB se sentin ja prou remunerades i es quedin a casa (confonent RB amb retribució pel treball domèstic), o tendeixin  a continuar essent més propenses a acceptar feines més mal pagades o a temps parcial. O la RB serà un palanca per a que homes i dones convergeixin ?


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada