dilluns, 24 de novembre del 2014

Decréixer per sobreviure

Article publicat al diari  El Periódico

NOVES PAUTES DE CONSUM I SOSTENIBILITAT

Investigadors de la UAB publiquen el primer diccionari sobre el corrent ecopolític

«El creixement econòmic no és la panacea que ens fa més feliços», afirmen


ANTONIO MADRIDEJOS / BARCELONA
DILLUNS, 24 DE NOVEMBRE DEL 2014
  • Horts urbans a la masia de Can Masdeu, al vessant barceloní de Collserola, un exemple d'exitós treball comunal.
  • Edició anglesa del llibre.
Les advertències són conegudes des de fa temps, però les societats occidentals les ignoren sistemàticament: la Terra no té suficients recursos per mantenir a llarg termini l'actual consum dels 7.200 milions de terrícoles. I encara podria ser molt pitjor si les pautes dels nord-americans, per citar un exemple extrem, fossin imitades pels habitants de tots els països en desenvolupament. ¿Es pot revertir el sistema i salvar un planeta finit?
Economistes, filòsofs i ecòlegs van posar ja fa tres dècades les bases d'un nou model que discuteix que les dificultats actuals, amb el paradigma de la crisi financera iniciada el 2007, es puguin resoldre creixent -si tots som més rics, milloraran les ajudes socials i els pobres seran menys pobres-. «El creixement econòmic no és una panacea: està perjudicant el planeta, no ajuda a acabar amb la pobresa i no ens fa més feliços», asseguren amb to provocador Giacomo D'Alisa, Federico Demaria i Giorgos Kallis, investigadors de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB) que acaben de publicar el primer diccionari sobre decreixement, corrent de pensament ecopolític que tindria com a antípodes el productivisme, el consumisme i el capitalisme extrem.
El llibre, que ha llançat al mercat l'editorial britànica Routledge amb el títol Degrowth: a vocabulary for a new era, es publicarà l'any que ve en espanyol i quatre llengües més. «Pretenem molestar, crear una bomba en la teoria dominant», reconeix Demaria. Un dels termes analitzats és justament «decreixement» (degrowth, en anglès), que no és una paraula perfecta per al que pretén definir, assumeixen els autors, però és possiblement la menys dolenta. Els investigadors de l'ICTA-UAB són els coordinadors, però en la redacció dels diferents termes, 51 en total, des d'Autonomy fins a Ubuntu, hi han participat especialistes internacionals com Juliet Schor, Tim Jackson, Serge Latouche, Susan Paulson, Joan Martínez-Alier, Isabelle Anguelovski i Arturo Escobar, entre altres.

AUSTERITAT 

Demaria explica que un economista de tan reconegut prestigi com Thomas Piketty ha analitzat l'evolució de les desigualtats i del PIB i ha observat que una cosa porta a l'altra: «El creixement no només no arregla el problema, sinó que genera més desigualtat -diu l'investigador de l'ICTA-UAB-, amb l'agreujant que les polítiques d'austeritat per augmentar la productivitat tenen fortíssims impactes sobre les persones».
Els tres autors consideren que hi ha alternatives. «Decreixement no significa recessió. No parlem de ser més pobres, de tornar a les cavernes, sinó de pensar que el benestar no depèn només de la renda», diu Demaria. «Invitem a pensar en un sistema que pugui funcionar de manera diferent, que se centri en altres coses perquè l'economia no és el més important sinó només un mitjà per aconseguir els objectius de benestar». Això, a la llarga, suposa «un canvi en la relació amb la naturalesa», afegeix Demaria.

BARCELONA, AL CAPDAVANT

A l'estela del decreixement se situen pautes de consum com la preferència per productes de proximitat, de cultiu ecològic o d'autoproducció. «Es pot avançar pensant en el temps lliure, en la família, a reduir la jornada laboral, en el millor repartiment de la riquesa, en la conservació del medi ambient...» Curiosament, Barcelona i en general Catalunya s'han convertit en un punt de referència en aquestes iniciatives alternatives, comenta Demaria.
«Malgrat que en una era de crisi el creixement semblaria indispensable, amb aquest llibre demostrem que recessió i decreixement no van junts», diuen els editors. «El decreixement implica noves maneres d'organització per viure pròsperament sense obsessionar-se amb el creixement». Una de les propostes fiscals és disminuir els impostos pel treball i augmentar els del consum de materials i energia, encara que amb unes garanties mínimes per evitar problemes de pobresa energètica
.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada