dijous, 16 de juliol del 2015

Resum de la presentació oficial de l'Associació Catalana per al Foment de l'Economia del Bé Comú

El passat  8 de juliol es va portar a terme la presentació oficial de l’Associació Catalana per al Foment de l’Economia del Bé Comú a l’Auditori de Barcelona Activa. A continuació hi ha el resum de la jornada 

Associació Catalana per al Foment de l'Economia del Bé Comú


L’Associació es constitueix al setembre del 2014 i té com a finalitat principal la promoció de l’Economia del Bé Comú a Catalunya.
És un espai de participació per a totes les persones i organitzacions que volen contribuir a la construcció d’un model econòmic amb valors ètics (Mercat ètic europeu).
L’Associació és independent, diversa, oberta al diàleg i a treballar conjuntament amb totes les iniciatives que caminen en la mateixa direcció.
La idea neix com a moviment transversal a Àustria al 2010 sota l’impuls de Christian Felber, professor de la Universitat de Viena.


 En primer lloc va parlar Josean Lavado, President de l’Associació Catalana per al Foment de l’Economia del Bé Comú.
Des de octubre de 2013 existe l'Associació Estatal, a la que la Catalana està adscrita.
Estem en la xarxa social twitter: @EBC_Catalunya, #ebccat
En la Catalana hi participen 50 persones, 4 empreses (entre elles, Can Set) y varies associacions a Catalunya.
El sentit últim de l'associació és recuperar el sentit comú, i fer-ho amb i entre tots nosaltres. Una economia amb sentit comú, on s'integri l'ètica i laresponsabilitat.
L'associació és independent dels partits polítics, però no és apolítica, és beligerant: volem que l'economia estigui al servei del ciutadà, de la persona, i no que l'economia consideri a la persona com recurs o, en el millor -o pitjor- dels casos, com un mer consumidor.
Cal que les TIC (codis QR, per exemple) ajudin al consumidor (traçabilitat per controlar si ve de l'economia bé comú)
L'associació te com objectius ajudar a les empreses que estiguin interessades en l'economia del bé comú, col.laborar amb les administracions (especialment les municipals), amb els mitjans de comunicació (especialment col·laborant amb gent capaç de crear d'opinio) per promoure el canvi de model, y també amb el món de les institucions acadèmiques per conseguir donar més ressonància i més reconeixement a aquest nou model productiu: l'Economia del Bé Comú. 
Vull acomiadar-me demanant a tots, integrants de l'Associació i resta del pùblic, sortir a treballar pel Bé Comú seguint a Celaya en el seu conegut poema "España en marcha":
"¡A la calle!, que ya es hora
de pasearnos a cuerpo
y mostrar que, pues vivimos, anunciamos algo nuevo."

****************************************************
Anna Mercadé. Directora de l’Observatori Dona, Empresa i Economia i ambaixadora de l’economia del bé comú.
[Va llegir el discurs, cosa que va fer força difícil prendre notes tant per la gran quantitat de conceptes com per la velocitat de la lectura. El que segeuix són idees desarticulades i per això segurament un xic incongruents i fora de context]
Cambiar la nostre manera de pensar i d'actuar.
Prendre consciència de com ser poderosos, lliures (com ara en tant que consumidors)
A partir de la propiedad privada es pot arribar al bé comú.
Un nou paradigma per tots: el bé comú.
Filosofia: l'essència pura del ser humà, la unicitat com una resposta que contempli tot i no només una part, és d'alguna manera un valor representatiu de les dones: amor, cura i desig de bé comú; anhel d'amor, pau i dignitat.
Per assolir una nova redistribució cal una nova cultura, y aquesta ha de ser exposada pels mitjans de comunicació, pel món acadèmic...
És el moment de la participació i de la cerca entre tots d'un camí cap l'economia del bé comú
L'Economia solidària, economia social, la col·laborativa i altres economies tenen cabuda en la economia del bé comú.
****************************************************
Seguidament van participar els convidats.  La seva intervenció es va articular amb una pregunta, per part de Josean Lavado, i la resposta per part de cada participant en la taula rodona.
****************************************************
Joan Antoni Melé. Conferenciant, escriptor, formador en valors, membre del Consell Assessor de Triodos Bank i fundador de l’empresa Taller de Consciència.

Pregunta: Que ha de canviar en el món financer?
Resposta: Caldria primer canviar la ciutadania. Per exemple, milloraríem força amb una ciutadania que no treballi amb els bancs dolents.
Dit això, una lista no tancada de coses a canviar podria ser:
- Obligació de definir i explicar els criteri de concessió de crèdits.
- Eradicació de l'especulació.
- Transparència radical de comptes, accions, etc.
- Limitar el ventall de sous i suprimir els bonus.
****************************************************
Mavi Rojo. Directora programes Emprenedoria social y "ara coop" en Conselleria d'Empresa i Ocupació Generalitat de Catalunya. (per confirmar).
[no va asistir, en el seu bloc va venir Ruben Suriñach, XES)
****************************************************
Ruben Suriñach (coordinador de la campanya de Balanç Social del XES)

Pregunta: Quines sinergies poden haver-ne entre la economia del bé comú i la Xarxa d'Economia Solidària (XES)?
Resposta: Primer de tot vull explicar que la XES és una organització de segon nivell, que agrupa a altres organitzacions de l'entorn de l'Economia Solidària.
Diu que en les tres dimensions, però especialment en l'objectiu de construir un espai econòmic de mercat social. Una eina és la fira de mercat solidari, i un altre és el balanç social, que és molt similar al balanç del Bé Comú. El Balanç Social és una eina per analitzar les empreses.
Proposa homogeneïtzar, GR4 (global reporting), balanç social i una eina que té el be comú (i que no he entès com es diu)
****************************************************
Jorge León. Director de Can Cet, empresa pionera de l’economia del bé comú.

Pregunta: Per què es decideix a fer una empresa de economia del bé comú?
Què és Can Cet. Busca trabajo remunerado y digno a un colectivo con dificultades para integrarse en la sociedad.
Resposta: Con la crisis, la Generalitat congela las subvenciones a las empresas generadores de trabajo para colectivos especiales (centros especiales de trabajo). Can Cet se plantea qué hacer.
Ahora se está viviendo en este sector un verdadera canibalismo entre empresas. La herramienta del balance del bien común permite decidir con qué entidades financieras trabajar.
Otros métodos de la economia del bé comú ha permitido analizar mejor qué y cómo hacer o contabilizar (poner en valor) los servicios para que eso aparezca en los balances contables.

****************************************************

Mercè Carreras-Solanas. Professora del departament de Teoria Econòmica i Coordinadora de l’Economia del Bé Comú a la Universitat de Barcelona.

Pregunta: Que esta fent la Universitat de Barcelona amb aquest tema?
Resposta: Portem 3 anys treballant en la promoció de la economia del bé comú. Introduint-lo d'alguna manera en les pròpies classes en la Universitat:
- Anàlisi de què s'està fen arreu del món i integrar aquest coneixement en la universitat.
- Dirigint tesis, treballs universitaris i de batxillerat
- La Universidad de Barcelona es la "get office" internacional d'un grup d'universitats interessades en el tema de la economia del bé comú.
****************************************************
Joan Miret. Editor dels llibres de Christian Felber en Català i president de Gallup Catalunya.

Pregunta: Que han de fer els mitjans de com per ser considerats economia del bé comú?
Resposta: Honestidad i transparència
Pregunta: Que cal canviar en els mitjans de com per que treballin pel economia del bé comú?
Resposta: Comunicar bé i comunicar amb ganes de transformació.
Biodesqualificació, amor, humilitat i fer un canvi em nosaltres mateixos. Una filosofia que permeti trobar-te a tu mateix. Cal canviar-se a si mateix des de dintre
****************************************************
Mar Alarcon. Fundadora i CEO de Social Car (economia col·laborativa)

Pregunta: Punts comuns entre economia del bé comú i economia col·laborativa?
Resposta: Posar tecnologia en la societat per crear comunitats de persones per compartir les seves propietats, rentabilitzant, p.e., el cotxe, que és el segon bé amb més inversió de les famílies. Com efecte col·lateral s'està donant el fet d'un increment d'ús del transport públic: hi ha propietaris que deixen d'usar el seu cotxe i agafen el bus per no perdre els diners del lloguer.
****************************************************
Torn del públic

Pregunta: Propers pasos? (contesta Josean Lavado)
Resposta: Treballant per fer difusió entre les gent i per fer participar a la gent
Promoure i donar suport a les empreses interessades en la economia del bé comú
Treballar amb l'administració per que l'administració promogui canvis
Treballar amb el món acadèmic,  escoles econòmiques i d'administració d'empreses per a que  promogui canvis en currículums, en promoció interna i externa i per influir en la transmissió de coneixement.
Treballar amb els mitjans de comunicació (amb persones que puguin crear opinió) per a que promoguin canvis culturals a través de la seva exposició.

Pregunta: Col·laboració amb REAS? (contesta Josean Lavado)
Resposta: Se está treballant en buscar punts comuns, hi ha contactes, però molt inicials. 

Pregunta: Moneda alternativa digital? (contesta Josean Lavado)
Resposta: Encara no s'ha fet cap estudi, però serà un àmbit per treballar.
****************************************************

Paraules de cloenda a càrrec de Christian Felber. Autor i impulsor de l’Economia del Bé Comú.
Alemanya, una encuesta del ministerio de economía: el 77% de la població dice que el objetivo de la economía política ha de ser el producto de felicidad bruta, solo el 14% considera que el objeto debe ser el incremento del PIB clásico.
Podemos decir sí a:
- La desigualdad, con límites.
- Los beneficios financieros, con control de los criterios de negocio
- Al interés privado en la economía, pero con fines sociales y comunes
Una encuesta del propio Christian Felber en estudiantes de economía, administración de empresas y similar dio el siguiente resultado:
- Rechazo del comercio no regulado.
- Aceptación de una economía ética.
- Rechazo de tratados de tipo TTIP.
Ha sido una gran sorpresa que da pie a una cierta esperanza, y nos lleva a plantear la necesidad de que la sociedad delibere más y mejor y la democracia de más la palabra a una ciudadanía formada que seguramente contestará cosas que los políticos de la UE ahora no apoyan (por ejemplo la propia TTIP)
Eso es lo que llamo democracia de abajo a arriba.
Vamos a trabajar para crecer de abajo a arriba por el bien común.
****************************************************
(Nota) Per major informació de les intervencions de Josean Lavado, President de l’Associació Catalana per al Foment de l’Economia del Bé Comú; Anna Mercadé, Directora de l’Observatori Dona, Empresa i Economia i ambaixadora de l’economia del bé comú; Joan Antoni Melé, Conferenciant, escriptor, formador en valors, membre del Consell Assessor de Triodos Bank i fundador de l’empresa Taller de Consciència i Ruben Suriñach, coordinador de la campanya de Balanç Social del XES, veure l'enllaç següent:



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada