dimarts, 1 de setembre del 2015

Jornades programàtiques Podem Catalunya: Economia i innovació - Nou model productiu


Resultado de imagen de podemos catalunya

(Versió 0.1 – 1 de Juliol 2015)
Introducció -Marc-Context


Al igual que cal un canvi polític, cal un canvi econòmic.
La crisi econòmica, agreujada per les mesures «estafa» adoptades pel govern del Partit
Popular i la Generalitat de CiU -austeritat fiscal, devaluació salarial i retallades socials-, ha
provocat que l'economia catalana no solucioni les necessitats de grans sectors de la població,
creant greus problemes -augment molt important de la pobresa i de la desigualtat, augment de
la càrrega reproductiva de les famílies, principalment les dones, erosió substancial de l'Estat de
benestar, destrucció de llocs de treball, alts nivells d'atur i l'ofegament de les PIMES i
autònoms, així com preocupants nivells de contaminació mediambiental. Finalment, la política
vers la banca ha resultat en una càrrega de deute excessiva -tant públic com, especialment,
privat- que llastra les possibilitats de creixement de l'economia catalana.
La política economia no nomes "no funciona", sinó que reforça un model productiu que té -ja
d'abans de la crisi- greus problemes estructurals que el fan insostenible (especialització en
sectors d'escàs valor afegit, feble productivitat, dependència energètica, debilitat externa) i
caduc, ja que no aprofita els avantatges comparatius de la societat catalana vers la creativitat
social i la innovació econòmica. Tot i la retòrica de les reformes econòmiques, aquests
problemes no s'han abordat per part del Govern de CiU.
Sota el projecte d'economia neoliberal -amb el que s'han aliat les polítiques de PP, PSOE i
CiU-, s'ha privatitzat recursos i serveis públics com a manera de millorar la seva gestió,
convertint-se en una font de corrupció i sense que això hagi garantit una millor qualitat i equitat
del servei. El projecte neoliberal limità el debat al binomi Estat-mercat com els dos únics
models de producció i provisió de recursos, tractant de negar alternatives i ocultant l'existència
d'un tercer model procomú, ja en practica i més eficient i que dona millor resultats, com mostren
els estudis d'Elinor Ostrom (Premi Novel d'economia del 2009) i la pròpia tradició del tercer
sector i economia social i solidaria catalana. El tercer model -el procomú- permet
l’externalització de serveix públics sense la seva privatizatció, a partir de la participació
ciutadana en la resolució de problemes comuns i per la gestió i producció ciutadana procomú i
propública, alhora que combatre la insostenibilitat mediambiental del model actual.
Hi ha alternatives al model neoliberal que ens tracten d'imposar basat en que augmente el PIB
sense generar ocupació ni benestar social, basat en l'increment de desigualtats. El mateix PIB
cada vegada està mes qüestionat, doncs no està adaptat a les formes emergents de fer
sostenible la vida i de generar valor lligat al benestar social.
Ens cal, per tant, una política econòmica que estableixi noves prioritats i nous eixos d'actuació
per a possibilitar la superació dels problemes esmentats a partir de l’estimul de la demanda i
d’un canvi del model productiu. Catalunya té transferides múltiples competències
administratives, amb elevats nivells d'autonomia en qüestions econòmiques des de les que
impulsar una política econòmica alternativa, i compta amb un gran potencial creatiu i un
entramat econòmic per a la transformació del model productiu. La estratègia de política
econòmica i productiva alternativa s'ha de centrar en aquestes quatre grans prioritats:
(1) Atendre la situació de les persones més afectades per la crisi i disminuir la desigualtat,
incloent la discriminació de gènere.
(2) Reduir l'atur i crear llocs de treball de qualitat.
(3) Disminuir el pes del deute.
(4) Transformar el model productiu per fer-lo sostenible i competitiu.
Aquestes mesures es poden articular en cinc eixos principals d'actuació:
(1) Enfortiment de les polítiques socials.
(2) Pla de creació d'ocupació i d'atenció a la igualtat d'oportunitats.
(3) Reforma del sistema tributari.
(4) Desenvolupament de mesures encaminades a reduir progressivament el deute de les llars.
(5) Mesures per transformar el model productiu.
Seguidament es presenten les mesures que aspiren a contribuir a la transformació del model
productiu.
Polítiques regulatòries i de promoció d’un nou model productiu procomú a Catalunya,
basat en l’economia social, el coneixement obert, la col·laboració i la sostenibilitat
Cap a un nou model productiu i una economia més justa
● L’impuls del model de producció procomú busca:
○ La reapropiació de l'economia -en tant que sistema per cobrir les necessitats
col·lectives i individuals. Posar el benestar social i la vida al centre de
l'economia.
○ La innovació i la competitivitat econòmica. L'augment de la competitivitat
estructural i la modernització productiva de Catalunya a traves de potenciar els
advantages competitius i la creativitat i la innovació econòmica, reforçant el
paper d’aquells sectors amb major capacitat de generar ocupació de qualitat,
aprofitar les possibilitats de les noves tecnologies, basades en el coneixement
obert, potenciar la col·laboració, la innovació i la capacitat exportadora i de
internacionalització de l’economia a Catalunya.
○ La sostenibilitat. Potenciant un model productiu i de consum basat en la
reutlizació de recursos i d’infraestructures existents, i les energies renovables.
○ Institucions de govern més democràtiques i eficients. Les institucions de
govern han d'aprofitar les oportunitats que ofereix l'economia procomú, tant per
fer les seves pròpies operacions més eficients, i per fer un millor ús públic dels
recursos, com per obrir mes canals de participació i activació de la societat civil
en la resolució de problemes comuns i necessitats publiques.
Nou model productiu procomú
● L'economia social i solidaria i el tercer sector a Catalunya son dos entramats vinculats al
model procomú amb llarga tradició històrica a Catalunya. Durant les darreres dècades,
recolzades per les noves tecnologies, aquestes tradicions han crescut, mostrant més
resiliència davant la crisis que models d'empresa privatius i tancats. Alhora que ha
guanyat en centralitat un altra vessat del model procomú mediada per les noves
tecnologies, basada en la gestió oberta del coneixement, les relaciones igualitàries
(peer to peer) i l'accessibilitat dels recursos generats com a bens públics de propietat
procomú. Respecte a l'economia digital procomú, hi han varies tendències: la producció
col·laborativa de recursos de coneixement obert (com ara la Viquipèdia), l'economia
col·laborativa basada en un model de consum que afavoreix la compartició de recursos
(com ara couchsurfing.com en torn a l’allotjament compartit), el crowdfunding (com ara
Goteo) o les monedes socials (com ara Bitcoin).
● El coneixement obert es basa en unes condicions d'accés que afavoreix l us i el reús
dels recursos (copyleft front a copyright a traves de llicencies com la GNU o les
llicencies Creative Commons), i que concep el coneixement com un bé comú. Les noves
tecnologies han obert moltes oportunitat per a democratitzar l'accés al coneixement i als
mitjans de producció. El coneixement obert incentiva la creativitat i la innovació.
● El model procomú s'ha anat expandint a moltes àrees de producció, amb un gran
impacte econòmic, però també social, i es un model referent en alguns sectors com ara
el sector de programació informàtica, o transformant industries culturals. El model
productiu es molt versàtil i s'ha expandit en tres anys (de 2011 a 2014) de 11 a 33 àrees
d'activitat (Estudi projecte Europeu P2Pvalue - 2014).
●Les noves modalitats de producció requereixen d'una banda d'una adequada regulació
de les activitats. Sobretot respecte a la regulació de la activitat de companyies
transnacionals o en especial estatunidenques, que ofereixen infraestructura i serveis a
l'economia procomú a Catalunya.
● Catalunya ha estat una regió clau a Europa en el desenvolupament d'aquest model amb
un gran capital creatiu i d'innovació, contant amb un gran potencial per a la consolidació
d’un sector productiu robust i per a consolidar-se com a regió de referència al món. Una
mostra es que la primera Viquipèdia en una llengua diversa de l'anglesa va ser la
catalana. Al 2014, tres de les experiències més innovadores en el sector a nivell
europeu van sorgir de Catalunya (guifi.ne -infraestructura comunitària d'accés a Internet
sense fils-, Kit del ciutadà intel·ligent -sobre eines per la compartició de dades associat a
la xarxa de Fab Labs- Fabriques de producció oberta, Goteo -sobre crowdfunding
procomú- (font: estudi innovació social digital del NESTA -Agencia de la innovació de
Gran Bretanya- per a la Comissió Europea - 2014).
● El sector pot ser un motor d’internacionalització i augment de les exportacions
catalanes. El sector a Catalunya té una forta internacionalització, el 60% de les
experiències a Catalunya tenen lligams internacionals (estudi Consell Audiovisual de
Catalunya -elaborat per IGOPnet-, 2011). Creative Commons (llicencies de coneixement
obert), la Fundació pel coneixement obert o empreses d'economia col·laborativa com
Airbnb, tenen la seu espanyola a Barcelona i no a Madrid. Airbnb compta amb més de
14.000 places a Barcelona, entre les principals destinacions del món.
● Les teories tradicionals de valor no s'ajusten a aquesta modalitat de producció, doncs
gran part de l'activitat es no mercantil, no està mediada pels diners. El PIB tampoc
inclou moltes d'aquestes activitats. Les concepcions de valor posen mes l'accent en el
valor social, creació de comunitat, reputació, valor d'ús, o reutilització del recurs, que en
la creació de beneficis privatius. La mediació de les interrelacions per la tecnologia i la
creació de dades ofereix nous indicadors de valor associats a aquest model de
producció.
Diagnòstic-Situació actual de les polítiques públiques
● Apropament general de les administracions: hi ha hagut desinterès o poc
coneixement del sector català per part de les administracions (Generalitat i
ajuntaments). En conseqüència, la regulació actual està poc adaptada a la realitat i al
potencial del sector a Catalunya. En lloc de tractar d’entendre el valor del sector a
Catalunya, l'apropament de les administracions s'ha basat en la importació, això es:
incentivar que grans companyies estatunidenques o grans conglomerats inverteixin a
Catalunya, sense entendre el potencial propi de desenvolupament del sector a
Catalunya i el seu potencial d'exportació d'innovacions.
● Tant l’ajuntament de la capital catalana (a traves de Barcelona Activa) com la mateixa
Generalitat han abocat milions i grans esforços per convertir Barcelona en un referent
mundial de la innovació i la emprenedoria (projectes com la Mobile World Capital, i el
nomenament com a capital europea de la innovació). Peró apostant un model
d'innovació tancat i privatiu, no procomú.
● Mancança de diàleg de les administracions: hi ha una mancança de mecanismes de
representació del sector procomú i de diàleg amb les administracions. L’administració –
Generalitat i Ajuntament de Barcelona- té com a referent lobbies vinculats a empreses
que treballen sota un model tancat i privatiu (Ex.: Cluster Ecommerce & Tech
Barcelona).
● No hi ha una regulació adaptada a les activitats: la Generalitat ha estat la única
administració al món que ha sancionat Uber i Airbnb. Ho pot fer perquè tant Airbnb com
Uber ofereixen serveis que queden fora de la llei tal com està plantejada, alhora que és
igualment evident que la Generalitat té pressió de lobbies per actuar contra aquestes
plataformes (els taxistes, en el cas d’Uber, i els hotelers pel que fa a Airbnb).
● Regulació actual: hi ha en vies de definició una regulació de l’economia col.laborativa a
Catalunya per part de la Generalitat. Els departaments involucrats són el Departament
d’Empresa i Ocupació i el Departament de Territori i Sostenibilitat, a través de la
Secretaria d’Empresa i Competitivitat i de la Secretaria d’Infraestructures i Mobilitat,
respectivament. L'Ajuntament de Barcelona va encarregar un estudi -abans de les
eleccions- però no el va fer public.
Programa per la regulació i promoció de model productiu col·laboratiu vinculat al
coneixement obert a Catalunya
Programa general-rincipis:
● Promoció del procomú com a tercer model productiu que reforça una economia mes
social i eficient i que dóna una sortida propublica i apertura de les administracions en
l'involucracio de la ciutadania en la resolució de problemes públics.
● Impuls de nous indicadors de valor.
● Regulació que potencií la figura del ciutadà com a generador de valor. Reconeixement
del valor procomú generat. Afavoriment de l'activitat econòmica autònoma (autònoms).
● Potenciar les ciutats col·laboratives. Dotar a les ciutats i poblacions de protocols que
permetin tenir iniciatives de cura i cobrir necessitats en l'espai comú.
● Afavorir la creació de nous sistemes de distribució col·laboratius i basats en la
intel·ligència col·lectiva per promoure la producció i el consum local, i en les PIMES
(front a grans conglomerats econòmics des-localitzats).
Programa general- línies d'actuació:
● Establiment d'un pla autonòmic -regulatori i de promocio- per a la millora de la
competitivitat estructural i modernització a traves de la especialitzacio productiva
procomú com a model amb al valor afegit i social, i els diversos sectors d'activitat
(transport, recursos educatius, cultura, recerca, entre d'altres).
Millor coneixement del sector:
● Creació de recursos pel mapeig, estudi d'impacte i valorització del model a Catalunya, i
finançament de la recerca. Creació d'una agència per innovació econòmico-social a
Catalunya (i.e. NESTA a Gran Bretanya). Creació d'un consell d'experts.
● Desenvolupament de plans d'inversió en recerca, desenvolupament i innovació, amb
l'objectiu d'elevar la despesa en R+D+I fins al 2% del PIB de català i mantenir-lo de
manera sostenible en el temps. Aquests plans haurien de contribuir, entre d’altres
objectius, al desenvolupament d'aquelles indústries d'alt valor afegit i elevada
especialització tecnològica i a l’estimul de la recerca en torn a producció procomú
local.
Regulació:
● Promoció de marques i mecanismes de qualitat a partir dels propis sistemes de
reputació col·laboratius.La inspecció del servei per garantir protecció dels drets dels
ciutadà productor o "prosumidors" (consumidors i/o productors/proveïdors del servei).
Evitar situacions d’explotació laboral encoberta.
● Dotar a les ciutats i poblacions de protocols que permetin tenir iniciatives de cura i cobrir
necessitats en l'espai comú.
● Fiscalitat que premiï les modalitats de producció procomú.
De la privatilizació a la comunització:
● Establiments de col·laboracions institucionals i socials per la promoció del procomú i
d'interès general a Catalunya.
● Revisió dels processos privatitzadors del sistema públic de comunicació i del sistema
de comunicació i tecnològic empresos a nivell autonòmic per revertir aquests processos
en la mesura dels possible.
● Transparència en les relacions i negociacions amb el sector tecnològic i els lobbies.
Priorització del model procomú (basat en l’economia social, coneixement obert,
transparència econòmica, sostenibilitat mediambiental) en els concursos públics. Que
en els contractes de compra i concursos públics col·laboratiu pugui tenir pes en els
criteris de selecció.
● L'administració com a usuària del model procomú. Participació de l'economia
col·laborativa.
● Adopció progressiva del programari lliure i el wifi per part de l’administració pública,
incloses totes les institucions i centres de caràcter públic (de caràcter administratiu,
educatiu, cultural o sanitari). Revisió i posada a punt dels dipòsits de programari públic
per simplificar l'aprofitament de determinades solucions per tercers, sobretot aquelles
que siguin reutilitzables per part de col·lectius amb menys recursos. Per això s'aplicaran
solucions basades en màquines virtuals o productes autoinstal·lables. En coherència
amb aquesta estratègia, s'avaluaran tots els contractes d'externalització de serveis
informàtics, intentant potenciar l'ús del programari lliure i la recuperació de la informació
de gestió per al seu ús públic.
Promoció:
● Promoció de Plans Autonòmics d'Eficàcia i Sobirania Comunicativa centrats en el
programari lliure, el coneixement obert i la utilitat pública. Aquestes actuacions
comptaran amb ajudes publiques i estaran molt vinculades a la contractació amb
projectes cooperatius de joves desocupats que rebin formació oportuna.
● Suport de l'economia social i solidària. S'inclouran un pla d'ajudes als projectes
cooperatius que compleixin amb els requisits d'igualtat, sostenibilitat i innovació,
mitjançant accions com ara: a)cessió de sòl públic en desús per als projectes
d'emprenedoria cooperatius; b) ajuts a les despeses inicials de posada en marxa de
cooperatives i entitats d'economia social i solidària; c) ajudes als treballadors i
treballadores d'empreses en crisi per tal que puguin accedir a la seva propietat, amb
l'anàlisi i avaluació de la viabilitat, mitjançant fórmules cooperatives o societats laborals,
i d) es promourà la creació d'un servei públic d'assessoria per a les empreses
cooperatives.
● Foment de l'economia digital i col·laborativa. Es donarà suport i s’impulsarà
l'emprenedoria en el sector de l'economia digital i col·laborativa, mitjançant l'impuls de
hubs (centres, comunitats) d'innovació. S'afavorirà l'accés a espais de treball i de
coworking (llocs de treball compartits) a les incubadores d'emprenedors i empreses
start-up, arribant a crear una xarxa d'espais de col·laboració (Fablabs, makerspaces,
etcètera) que permetin a petits emprenedors la mutualització de recursos, oferir serveis
compartits i facilitar la innovació de forma descentralitzada, de manera que la ciutadania
i el teixit productiu se’n beneficiïn. Impulsarem els fons públics d'inversió en aquests
sectors i la col·laboració publico-privada en la generació d'aplicacions digitals d'interès
general.
● Suport al sector cultural i a les activitats creatives. Posarem en marxa un pla
especial de promoció de les activitats culturals per facilitar la seva consolidació. Les
polítiques públiques s'articularan al voltant dels següents eixos interconnectats: a) les
interrelacions culturals, amb noves pràctiques i consums culturals que permetin una
participació activa en la vida cultural; b) la producció i difusió cultural, amb la creació
d'equipaments públics, ajudes i subvencions als agents culturals; també amb la
generació de plataformes de difusió eficaços i estables, amb tendència a l'accés obert a
tota la ciutadania dels projectes finançats amb diners públics, un cop esgotada la seva
vida comercial. Es promouran igualment mesures destinades a oferir i promocionar
diferents estratègies de sostenibilitat econòmica per a productors culturals.
● Nova política per al sector turístic. Apostarem per un model turístic sostenible
mediambiental, social i culturalment innovador, compromès amb la realitat local i social,
que contribueixi a la desestacionalització de l'activitat turística, amb possibilitat de
multiplicar l'atractiu i el caràcter diferencial de les experiències ofertes més enllà de la
temporada estival. Com ja s'ha assenyalat, apostem per la introducció de l'ecotaxa com
a incentiu perquè les empreses hoteleres compleixin amb la normativa, així com d'una
«taxa turística», variable segons el tipus d'allotjament turístic, i que abasti també l'ús
turístic de habitatge privat.
● Universitat & I+D: condicionament del finançament públic a la publicació en obert dels
resultats científics i de les dades generades. Promoció de revistes, repositoris i bancs
de dades d'accés obert als resultats científics. Promoció de mesures de transferència de
coneixement a la societat.
● Promoció de la integració, col·laboració sectorial i escalabilitat del sector (que
permetin la mutualizació de recursos, oferir serveis compartits i facilitar d'innovació de
forma descentralizada). Promocionar Catalunya com una regió favorable al procomú.
○ Creació d'un clúster d'innovació.
○ Definició d'un marc de desenvolupament sectorial integrat amb el model en
xarxa de Bolonya (basat en la integració de molts petits proveïdors de serveis
per la creació conjunta de grans industries competitives internacionalment).
○ Afavoriment de sinergies entre l'economia digital i l'economia social i solidaria a
Catalunya.
○ Impuls de hubs i incubadoras de projectes, i una xarxa d’espais de col·laboració i
treball compartir (llocs de treball compartit, fablabs, makerspaces, etcétera).
● "Reducció de danys"- plans de reorganitzacio sectorial dels actors afectats peL
canvi de model. Per aquests casos en que l'opció col·laborativa sigui una alternativa a
un servei que es produeix des de models tradicionals.
● Formació: potenciarem els coneixements digitals i facilitarem l'alfabetització digital del
conjunt de la població, tant escolaritzada com no escolaritzada. Es millorarà l'oferta
educativa, de qualitat i a preu assequible, en els àmbits de les Tecnologies de la
Informació i la Comunicació (TIC) i altres matèries vinculades al canvi de model
productiu, per afavorir una economia social del coneixement. Dotarem els centres
educatius de material informàtic i tecnològic suficient perquè l'alumnat pugui fer ús d'ells
de forma individual i continuada i perquè es fomentin les competències digitals entre la
població.
Campanyes d'informació i formació sobre solftware lliure, coneixement obert i comuns, així com
de metodologies col·laboratives. Estímul de l'ajuda i formació intregeneracional i basades en la
col·laboració ciutadana.
● Reorientació de la inversió en infraestructures, des d'aquelles relacionades amb el
transport per carretera fins a infraestructures productives i tecnològiques que possibilitin
la transició cap al nou model productiu (infraestructures energètiques i de transport,
però també de telecomunicacions i subministrament d'aigua, entre d'altres).
● Infraestructures i recursos col·laboratius: estímul d'usos i consum col·laboratiu
d'infraestructura i recursos públics i entre particulars. Protocols àgils que afavoreixin
l'accés (tant entre les administracions, com a la societat civil) i l'explotació més eficient
de la infraestructura pública existent (ús d'espais o cotxes en temps de no ús), amb vista
a un model de consum més eficient i ecològic.
● Financement: impulsarem els fons públics d'inversió al sector.
● Proposta per alleujar el deute autonòmic. Impulsarem la renegociació amb l'Estat del
pagament del deute públic autonòmic -tipus d'interès, períodes de carència, terminis de
venciment i amortització-, per tal de reduir el cost del pagament del deute i poder
destinar aquest estalvi a cobrir necessitats socials immediates, així com inversions per
al futur desenvolupament del nou model productiu.
● Desenvolupament de la banca pública i promoció de vies col·laboratives de
finançament.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada