dijous, 19 d’abril de 2012

Propostes per a una prosperitat sense creixement



El passat  31 de març vàrem celebrar a la Seu nacional d'ICV, un taller participatiu  amb l’objectiu de recollir propostes“per a una prosperitat sense creixement” de cara a la preparació de  l’Assemblea Nacional d’ICV que tindrà lloc al novembre d’enguany. 

La primera part de la jornada es van dur a terme  dues presentacions: la primera  sobre "Recursos energètics i crisi"  a càrrec de Carles Riba i Romeva i la segona sobre “És el creixement la sortida a la crisi?” a càrrec de Neus Casajuana Filella.

La segona part de la jornada va consistir en la realització d’un taller participatiu utilitzant la metodologia del Mètode de participació World-Café “World Café”, un mètode útil per a concretar i formular   propostes de temes complexos.

A continuació us mostrem el resultat del taller serà la base sobre la que elaborarem un futur document/manifest que difondrem properament:


Propostes per a una prosperitat sense creixement
Taller participatiu pre-assembleari  ICV
31/3/2012

Pregunta 1: Creus que la crisi econòmica i energètica  han de servir per canviar alguns principis del discurs d’ICV? ? En què consideres que el discurs d’ICV ha de canviar? I en què no ha de canviar?

Davant la crisi actual:

Cal mantenir el discurs d’ICV en:

Principis basats en la distribució de la riquesa i de la justícia

Mantenir el posicionament ètic i igualitari que identifica ICV (les seves senyes d’identitat), és a dir, la justícia social.

Denunciar la desigualtat i treballar per la igualtat i l’equitat.

Denunciar els enriquiments il·lícits i l’acumulació de capital.

Continuar aquest  discurs però més radicalitzat.

Millor  estratègia comunicativa.

Cal mantenir l’ecosocialisme com l’ADN de ICV, perquè aquesta és l’actitud que pot fer possible un canvi de model amb sostenibilitat i justícia social.

Cal canviar el discurs d’ICV en:

Cal un canvi de model econòmic amb unes bases diferents. El model actual s’acaba

Canviar el  discurs sobre l’estratègia econòmica davant la crisi.

Renunciar a la  recuperació econòmica en termes de creixement i a les sortides neokeynesianes de la crisi.

Deixar de ser merament reactius “contra les retallades” i assumir el repte de construir el post-capitalisme.

Evitar que la dreta es quedi amb el discurs de l’austeritat i nosaltres, en l'oposició, el de manteniment de la despesa pública.

Les solucions a la crisi han de tenir en compte com un element clau la crisi energètica.

Redefinir i mesurar la prosperitat d’una altra manera.
La crisi econòmica i energètica tenen una causa comuna: el creixement sense límits.

La crisi actual del capital ha establert determinades actituds falses. Més que un creixement individual, cal considerar el creixement col·lectiu, cercant sinèrgies, no sols materials.

Cal  sacrificar polítiques parcialistes, per unificar polítiques comuns dins la mateixa esquerra de progrés.

Possibles títols, nous conceptes  pel nou model:

No utilitzar la paraula decreixement ( no agrada, fa por...). Malgrat la seva connotació negativa, cal tenir-la en compte ja que és una  paraula amb tradició i molt expressiva. Tal com diu André Gorz:  “El drecrecimiento es una buena idea: indica la dirección hacia la que hay que ir e invita a imaginar cómo vivir mejor consumiendo y trabajando menos y de otras maneras”.

Prosperitat amb decreixement

Prosperitat compartida sense creixement

Prosperitat amb austeritat

Postcreixement

Postcapitalisme (com a horitzó temporal)

Millorar l’economia creant més riquesa social

MENOS ES MÁS

(-: (-) és (+) :-) 

Organització social

Per fer front a la crisi ens cal una nova organització social. Per exemple: la crisi energètica, no és solament una qüestió de polítiques energètiques, sinó que implica una nova organització social

Treball

Canvi del concepte de treball

El concepte clàssic de lloc de treball remunerat està superat, cal redefinir-lo com a lloc d’activitat, com una forma de projecció i realització de l’individu, independentment de si es reconeix actualment en termes de remuneració o rendiment econòmic.

Canvi del model treball. Cada dia que passa estem més lluny del model tradicional de treball assalariat i cada cop ens estem instal·lant més en un model tridimensional de feina, una part assalariada, l'altre com a auto-ocupació i una tercera com a treballadors socials o per a la societat, sovint sense retribució com passa en el treball a les ONG.

Repartiment del treball

Cal parlar obertament de repartiment del treball per evitar la fractura entre assalariats i aturats.

Canvi climàtic

Calen propostes consistents en contra del canvi climàtic. Es coneix el problema però les polítiques no són conseqüents

Recuperar l’autonomia en termes de recursos
La dependència energètica i de les matèries primeres i elaborades ens fa febles com a individus i a nivell social (és un dels efectes de la globalització econòmica) a més de generar una demanda energètica i emissions evitables. En aquest sentit, cal impulsar:

a)      El consum local: els productes de proximitat generen prosperitat en el nostre entorn i eviten despeses energètiques i emissions contaminants pel simple fet de ser més a prop del consumidor.

b)      L’autonomia de producció alimentària: si ‘desballestem’ el sector agrícola, som encara més dependents de l’exterior i eliminem una sortida per l’autonomia econòmica dels més desfavorits.

c) L’estalvi energètic en el transport. El consum local implica una reducció de la necessitat de transport. Cal millorar l’eficiència i prendre en consideració l’impacte ambiental no només de la producció dels bens de consum sinó l’impacte generat per la deslocalització de la producció cap a països llunyans.


Pregunta 2: Quins consideres que són els tòpics sobre els que focalitzar les alternatives al sistema econòmic actual? Creus que el creixement hauria de ser un d’ells? Considerem que és possible garantir la prosperitat  sense creixement econòmic?

Crisi

El control del creixement de la població és  un gran problema. Cal  un salt d'escala en el discurs d'ICV. Cal una visió més integral del món en el moment de formular polítiques i un replantejament de  totes elles.

Canviar el concepte de “crisis” per “crisis del capitalisme” i l'estratègia de “lluitar contra la crisi” pel concepte de “aprofitar la crisi per construir una alternativa”

Creixement

S’ha de d’abandonar el creixement econòmic com a objectiu per sortir de la crisi econòmica i cal renunciar-hi expressament: no només s’ha de deixar de perseguir, sinó que ens hem de convèncer, tal i com apunten la bibliografia i les dades, que el decreixement és inevitable.

Cal sortir del model del creixement en tots els àmbits. El creixement és un tòpic que engloba coses positives i coses negatives. La prosperitat vindrà del creixement dels sectors que aporten benestar i aliments i també del decreixement dels sectors que consumeixen recursos no renovables i energia.

Hem de canviar el concepte de “creixement” pel de “prosperitat” o “benestar”. Cal fer un esforç per definir què és prosperitat.

Sense creixement és pot garantir el benestar i la subsistència de forma indefinida en el temps. Amb creixement això no és possible i a més la prosperitat és només per a  uns pocs. Cal parlar de “prosperitat compartida”

Justícia social/ equitat

Cal legislar per reduir les desigualtats de les retribucions, per evitar que l’escletxa salarial entre els millor remunerats i els obrers poc qualificats continuï augmentant. És imprescindible per recuperar i mantenir la cohesió social.

Nous indicadors per mesurar la prosperitat

S’ha de qüestionar la forma de mesurar el benestar (PIB) i defensar-ne una que valori les externalitats ambientals i el consum de patrimoni (matèries no renovables)

L’indicador del PIB generalitzat, diu molt poc com índex per prendre decisions ni fer polítiques. Tampoc per definir el progrés dels països.

Canvi en el model  de consum: austeritat en el consum de recursos energètics i materials

Els creixement és limitat, els recursos són limitats. El capítol energètic és bàsic.
Una prosperitat sense creixement, no sols des del punt de vista energètic, sinó dels productes en general, també alimentaris.

S’ha de canviar el model de consum, passant d’un sistema basat en la possessió dels béns a sistemes de serveis: des del punt de vista ambiental i econòmic és més raonable  pagar un servei quan el necessitem que no pagar un article per fer-lo servir molt poc sovint. Un altre exemple: si un fabricant no ven sinó que cobra un lloguer pel seu producte (qualsevol electrodomèstic), hi haurà un incentiu en fer coses duradores.



Model financer/bancari/moneda/deute

Qüestionar el sistema financer basat en el préstec amb l’interès que obliga a un creixement econòmic i defensar la creació d’una banca pública que permeti finançar projectes d’interès social i ambiental.

Qüestionar qui i com crea el diner i recuperar el control democràtic d’un element estratègic per al funcionament de la societat com és el diner

Augmentar la regulació sobre les activitats econòmiques i productives: augmentar el pes del sector públic en l’economia financera perquè aquesta es posi al servei de l’economia productiva (i no al revés).

Caldria posicionar-se al respecte, perquè a dia d'avui és un exemple que lliga tres preocupacions principals: consum energètic, deute públic, i desregulació financera: En efecte, tenim un problema de cost de l'energia que consumim, que hem convertit en deute públic (parlen de 20.000milions, el 50% de les retallades de l'Estat 2012) i que la desregulació financera ha permès convertir en actius de les elèctriques i, per tant, posar-lo al mercat. Com s'evita que continuï augmentant?, com es paga?. 

Cal una  regulació específica sobre les operacions de “venda en descobert”  en els mercats de valors. És una gran contradicció: mercat i valors. Amb l'anterior govern, a l'estiu passat, època convulsa per l'especulació a curt i a la baixa, es decreta una restricció d'aquest tipus d'operacions que eviten la especulació a curt termini (de les poques coses bones que es van fer en política econòmica). Un cop caducada  la mesura, ningú fa res i tornen les tempestes, la prima de risc es torna a enfilar...

Model empresarial/ teixit productiu

Fomentar l’economia social  basada en xarxes de cooperatives que actuïn en l’àmbit productiu (proveïdors de serveis), com a consumidors (consum col·laboratiu) i en l’àmbit financer: amb crèdits socials.

Fomentar l’activitat econòmica en sectors d’economia real (no financera) i especialment als sectors del reciclatge i la reutilització de béns i serveis.

Els creixement és limitat, els recursos són limitats. Els sectors que s’haurien de preservar: alimentaris, ramaderia, que a més crea residus molt perjudicials i difícils de neutralitzar. Els transgènics introduïts per augmentar les produccions, que deixen terres contaminades. El consum de carn no està a l'abast de tothom en una superpoblació.

Fiscalitat

ICV no proposa un model fiscal substancialment diferenciat de la resta dels partits. De fet, qui ha pujat els impostos directes és el PP i qui ha suprimit l'impost de successions i ha pujat l'IVA és l'esquerra. Estem despistats i cal que ens centrem i quan governem apliquem el que hem dit que farem.

Concepte de societat / recursos  socials

Per sortir-nos del complicat moment actual cal deixar el plantejament individualista per prendre el sentit del col·lectiu. Cal donar tanta importància i tenir en compte  els recursos personals i comunitaris com els recursos de l’administració pública.

Les reformes de canvi de model i canvis de consciència en un context d’atur com l’actual són molt difícils perquè les preocupacions són a curt termini i centrades en la subsistència. Reconèixer la feina de les persones que fan serveis (a la família, per exemple), tot i no tenir una remuneració actual i establir una renda bàsica de ciutadania que permeti garantir la subsistència de les persones, són eines per fer possible un canvi de mentalitat: que es passi de pensar en allò urgent i peremptori a pensar en el que és important per tots en el futur.


Pregunta 3: Quins coneixements i habilitats consideres que ens calen per tenir una alternativa ben fonamentada  al model econòmic actual?

Habilitats en el discurs: coherència política . Habilitats de comunicació

Habilitats de comunicació: totes les persones que volen contribuir a un canvi de model econòmic necessiten alta capacitació en comunicació, perquè el seu missatge arribi a la societat. Cal ser pedagògic i tenir recursos per convèncer de la bondat de les alternatives: si les idees són bones però ningú les ‘compra’, no serviran per fer el canvi.

Formar esperits crítics que siguin capaços de interpretar el món de forma objectiva, filtrant l’excés de informació (interessada en molts casos) que rebem al nostre dia a dia. Gran part de la població no agafa informació, agafa el pensament que va implícit a la informació que li fan arribar i que gairebé mai és imparcial.

Divulgació de la demografia i geografia del planeta: per fer possible un canvi de mentalitat cal saber quants som, quants recursos existeixen i com estan distribuïts, quin ús se’n fa d’aquests recursos i per part de qui.

Fiscalitat

Cultura fiscal. El govern d'esquerres no va fer res.

Cal plantejar una reforma fiscal global amb criteris ecològics i redistributius. Cal gravar fiscalment el que és dolent, la contaminació i el malbaratament de recursos, i afavorir el que és bo, com el treball que és un dret. I més, tenint en compte les taxes d’atur tant altes Es tracta de no posar en risc els llocs de treball perquè són necessaris i, en canvi, gravar el que és perjudicial: la contaminació, els gasos d’efecte hivernacle, el consum excessiu d’energia i recursos.  Cal que les empreses tinguin una fiscalitat neutra.

Encarir l'energia d'una forma controlada, per finançar el recanvi energètic, abans que s''encareixi de forma natural sense disposar del recanvi.

Participació social/ conèixer  i integrar les iniciatives que sorgeixen de la societat

Aprendre a liderar processos de participació social, per una organització social sostenible”. A ICV s’han de crear iniciatives de participació amb amplitud a tota la societat.

A partir de les experiències que ja existeixen a la societat, plantejar iniciatives sostenibles, des de la fiscalitat verda, la mobilitat sostenible, energètiques o de economia social. Exemples: el cooperativisme, plans comunitaris de barri,.. democràcia participativa i cohesió social.

Assumir la interculturalitat com una oportunitat per aprendre formes de vida que ens poden ser útils en el post-capitalisme

ICV s'ha de convertir en un partit frontissa o partit xarxa que s'ocupi dels sectors abandonats, cada cop més nombrosos, abandonant el rol tradicional de partit guia, ara ja obsolet.

Com ser més autosuficients, autònoms i independents

Donar importància a garantir l’alimentació en un escenari proper de peak-oil recuperant el valor de l’activitat agrícola i socialitzant el coneixement perdut de les seves tècniques.

Donar importància a l’autosuficiència energètica com a estratègia per aprofitar al màxim els recursos locals renovables

Autonomia econòmica contraposada a riquesa: per tant, afavorir la relocalització, els mercats locals, economia social i de subsistència. Autosuficiència alimentària

Un nou funcionament / organització  social

Recuperar la sociabilitat com element que aporta felicitat i cohesió social. Posar en valor el cooperativisme, xarxes comunitàries i socials...

La formació en salut personal és bàsica, tant en termes de dietètica com altres hàbits de comportament, que ens poden fer feliços amb un consum més moderat de recursos. Per exemple: reduir la ingestió de proteïnes pot ser beneficiós pel nostre organisme i pot esdevenir necessari per l’augment de població i l’escassetat de recursos.

Plantejar un model per Europa prescindint d’hidrocarburs amb una organització social, canvi d’hàbits i presa de decisions, més racional, sostenible i factible. En parlava Eric Friedrich Schumacher “Small is beautifull” Paidos 1982

Economia

Ens cal adquirir  la visió de macroeconòmica ecològica.

Economia: cal que entenguem el funcionament del sistema per ser crítics des de dins, amb prou visió global, per poder canviar-lo. La major part de la ciutadania no té un concepte clar del sistema econòmic i per això no el qüestiona.

És possible una economia desmaterialitzada?

Quins són els límits del creixement?. Recuperar els llibres amb les prediccions fetes per  Dennis L. Meadows.

Accentuar la proposta d'un sistema alternatiu de monedes per sortir de la lògica del model capitalista.

Models Cooperatius de Finançament

Un nou model de treball

Ens hem d'acostumar al concepte de canvi del model treball. El mercat no crea treball. Caldria parlar seriosament de repartir el treball.

La transició cap a un nou model

ICV ha de ser la força que mantingui els ponts entre el vell i el nou model, proposant solucions de transició.


Pregunta 4: Quin missatge destacaries per convèncer a la gent  d’ICV que cal canviar de model i cap a on ens hem de dirigir?

Lideratge/comunicació

ICV té la capacitat de liderar un canvi de mentalitat (que a més és imprescindible, el que vol dir que una aposta decidida tindrà els seus rèdits polítics en el futur).

Cal ser valent per reconèixer-ho i també intel·ligent per saber plantejar les alternatives, saber explicar-les i convèncer a la ciutadania. Calen missatges positius. Ningú no ‘comprarà’ un discurs catastrofista que no projecti un futur millor i ho faci amb les tècniques de marketing que funcionen avui dia: la gent adoptarà una idea, un desig, un projecte si és cool per ells. Sembla superficial, però s’ha d’arribar a tothom, no al 20% de la població, i ràpidament.

Atrevir-nos a liderar ideològicament els moviments de base (15-M).

Cal donar missatges atractius, però és fàcil dir el que no volem.

Unificar els partits d'esquerres en una mena de front popular. La divisió PSC/ICV/Verds intensos o verds menys intensos ja no té sentit.

Modernitat

El model del S XX és obsolet La proposta de prosperitat sense creixement és la modernitat.

Tot el món progressista vira cap aquí, no ens podem quedar enrere.

Els socialistes ja s’ho estan plantejant, nosaltres encara dubtem?.

Hem de ser valents i defugir l’electoralisme. Avui potser podria semblar poc atractiu el que diguem però demà estarà en boca de tothom i ens englobaran amb els que no van saber afrontar el repte.

Hem d’estar oberts a les avantguardes socials i polítiques com sempre hem fet.

Perdre la por al canvi i al discurs econòmic hegemònic. No estem sols i cada cop hi ha veus més autoritzades que demanen aquest gir.

Prosperitat

És falsa l’equació prosperitat = creixement. En lloc de prosperitat podem dir: benestar, felicitat, justícia social, equitat...

Fer pivotar el discurs al voltant del concepte de prosperitat que vol dir, sobre tot, felicitat, treball i temps lliure.

Límits

No hi ha arguments que sustentin la possibilitat d’un creixement econòmic indefinit i exponencial com el que hem tingut fins ara.

És falsa la creença que “el creixement es il·limitat”.

Cal prendre consciència que el decreixement vindrà imposat (i serà caòtic) o be que es pot gestionar activament perquè sigui ordenat. El sistema actual porta al col·lapse.

Austeritat

Entrem de ple en el declivi energètic mundial.  ICV hem de crear les opcions de com arribar al model social que voldríem. Les opcions plantejades a ICV són vàlides: reduir el consum energètic –contraconsumisme- i altres, centrar les accions en el benestar de les persones, més que en la productivitat,.. el repartiment del recursos, la prosperitat en aspectes humans.

Hem de fer que la població prengui consciència de la necessitat d’autolimitar la demanda energètica i de recursos, impulsant polítiques fiscals que gravin el consum de recursos limitats (no el treball) i fent una planificació territorial que minimitzi la demanda evitable.

Cal valorar la proximitat dels recursos materials i humans, perquè és el més sostenible.

Ressaltar la contradicció entre els límits del decreixement i els objectius defensats  pel món ecologista i l'economia verda.

Economia

El  model capitalista ha fracassat i el model financer que l'ha substituït porta al caos.

La petita empresa, i les indústries amb els treballadors, som al mateix front comú, davant l’actual ofegament de la economia.

Seguir comprant petroli sense tenir uns productes propis per exportar ens crea un endeutament insuportable pel país.

Una economia globalitzada ens duu a un occident sense drets i en penúria: el trasllat actual de la riquesa de Europa a Àsia oriental i països emergents fa veure la resposta del capital, en tant que ofega les economies a occident. Els “nous pobres” que parla Zigmunt Bauman, Ulrich Beck, S. Wolin.

Mantenir els bancs amb els actius immobiliaris sobreinflats, tant importants i tant de temps, és inacceptable, els han de regularitzar amb les seves reserves i haurà crèdit per reactivar la economia.

Societat

Crear un nou model d’organització social per no ésser arrossegats pel caos actual del capitalisme.

Els darrers cinquanta anys hi ha hagut un model hegemònic preponderant. Ara cal un nou model social, assumit en general per tota la població, que determini el model econòmic-social de convivència amb interrelació entre les persones.

Calen propostes col·lectives, més que plantejaments individualistes (la cobdícia induïda a la societat).

Cal donar valor a les coses quotidianes com les relacions personals i l’economia de base (de les emocions)

1 comentari:

  1. Molt bona feina...a partir de les vostres reflexions miro la propera assemblea amb esperança. Introduïu elements per un debat enriquidor i que hem de fer a ICV amb molta transparència i sense etiquetes. Espero que els que organitzen el debat de la propera assemblea siguin agosarats.

    ResponElimina