dilluns, 1 d’abril del 2013

Respostes a les objeccions a la proposta "Cap a un nou model economic sostenible i estacionari"

A continuació us presentem un recull de respostes a les objeccions o dubtes més freqüents a la proposta  Cap a un nou model economic sostenible i estacionari


1. Aquesta és una proposta que pot ser interessant després de sortir de la crisi, però no ara. R: i com sortirem de la crisis ara? Quines propostes reals tenim per eliminar l'atur en poc temps? La creació de tants llocs de treball com s'han perdut tardarà com a mínim 10 anys ( no es preveu que hagi prou creixement com per generar treball) i el Green New Deal de moment no té ni inversors ni voluntat política per ser aplicat...Alguna proposta realista?

2. Estem d'acord amb rebaixar la jornada laboral a 35 hores però sense rebaixar el sou dels treballadors . Que ho paguin els empresaris que són els que s'han quedat els beneficis: R: El principal beneficiari  de la crisi han estat el sector financer. Les empreses en general són tant víctimes de la crisi com ho són els treballadors. La manca de demanada i de liquiditat financera  les afecta fins al punt d'obligar-les a  fer  fallida i desaparèixer ....és  poc realista pensar que en aquestes condicions puguin augmentar el sou als seus treballadors, que equival a reduir les hores laborals mantenint el mateix sou.

3. La solució  de la crisi passa per polítiques  més “d'esquerres”. R: Què significa ser més d'esquerres? que  els serveis bàsics siguin públics?  Cal preguntar-nos 1er: d’ on es treuen els diners per expropiar els serveis que ara estan en mans privades i volem que siguin públics ja que el context internacional no ens permet augmentar el deute (primes de risc elevades o risc d'una intervenció...)  i 2n: Que els serveis bàsics siguin públics ens resoldria  el manteniment del serveis de l'estat de benestar que ara ens estan desmuntant, però això no comporta la creació de prous llocs nous  de treball. La major part de gent que està a l'atur no prové del sector públic sinó del sector privat que ha fet fallida o ha presentat EROs.

4. Perquè han de cobrar renda bàsica la gent molt rica si no els cal ( a banda de si s’ho mereixen). R: 1er , perquè és una qüestió de principis “ tothom té els mateixos drets i les mateixes obligacions” Com que la nostra proposta preveu que calgui  una compensació amb hores de treball per  a  la comunitat per part de tothom que cobri renda bàsica, és molt probable que els molt rics no estiguin disposats a  perdre hores per cobrar-la. Per altra banda, els impostos que han de pagar superen en escreix la quantitat percebuda a través de la renda bàsica.  la RB combinada amb un nou IRPF crea una fiscalitat de les rendes  igual o més progressiva que l'actual sobre els rics. Cal recordar que encara que no es visualitzi,  l'IRPF actual ja porta implícita una RB mitjançant els mínims exempts generals  i les deduccions per treball. La diferència és bàsicament per a la gent que no té recursos: amb l'actual situació si no guanyes res no pagues ni perceps res, per la tant la RB no arriba a qui no  té cap ingrés.  Amb RB real, tens un mínim vital garantit si no tens cap ingrés.

5.  La renda bàsica no ajuda a que les dones surtin a buscar feina fora de casa. R: en tot cas, tenen el dret d'escollir ( ara no), se'ls paga el seu treball de cura a les persones i a la llar ( ara no), se'ls permet tenir autonomia respecte al marit ( ara no). Si tenen estudis és improbable que reneguin a tenir una carrera professional a canvi d'un sou al llindar de la pobresa. La RB facilita l'entrada i la sortida del mercat laboral en funció de les circumstàncies familiars que varien al llarg de la vida ( ara no).

6. Diferència entre renda mínima garantida (RMG) i renda bàsica (RB). R: La renda mínima garantida es deixa de percebre quan s'adquireix una feina. La bàsica no. La RMG no incentiva el buscar feina , sobretot quan les feines que es poden trobar són mal pagades o amb condicions laborals dolentes. En canvi la RB és neutre, ja que qualsevol feina que es tingui millorarà els ingressos personals  ja que se suma a la RB.

7. Amb la RB es poden fomentar situacions laborals perjudicials: cobrar en negre  o admetre cobrar sous molt baixos ja que la supervivència ja està garantida per la RB. R: Cal que la llei fixi, igual que ara,  un sou mínim interprofessional per evitar l'extorsió dels empresaris. Per altra banda, la RB empodera al treballador a l'hora de negociar el sou. No podem oblidar que totes les situacions d'il·legalitat i de treball en negre també es donen en la situació actual.

8. El treball dignifica a la persona i la integra a la comunitat, per això defensem la “plena ocupació” i els salaris dignes. R:  Hi estem totalment d’acord i per això defensem el treball per a tothom com a primera prioritat irrenunciable ( repartiment del treball) i uns ingressos dignes ( RB+ salaris). Considerem que la renda mínima garantida pot allunyar els aturats de la pobresa extrema però no els garanteix en absolut aquest treball que dignifica i socialitza. La renda mínima a diferència de la RB pot generar caure en la trampa de la pobresa (no compensa buscar feina ja que es perden els beneficis socials quan la trobes, i pot fer que els ingressos nets treballant siguin fins i tot inferiors a si no es treballa) .   La nostra proposta elimina aquest problema i fa que tohom treballi. I això no vol dir que no s'hagi de vetllar per un salari mínim i unes condicions laborals dignes, en especial pel que fa als treballs a temps parcial. De fet, la RB incrementa la capacitat del treballador de rebutjar qualsevol feina a qualsevol sou o fins i tot en negre.


9. Els que tenen els beneficis econòmics són els que han de compensar al treballador amb menys ingressos, per això considerem que són les empreses les que han de sustentar la càrrega  per compensar la reducció de salaris com a  conseqüència de la reducció de la jornada laboral ( repartiment del treball) R: L’equilibri d’ingressos dels treballadors i la equitat de les rendes  es pot aconseguir de dues maneres: a través de la imposició efectiva sobre les persones físiques  (en la nostra proposta la combinació del nou IRPF+RB)  o augmentant directament els sous des treballadors a compte dels beneficis empresarials. Aquesta segona opció parteix de la suposició que aquests beneficis són suficients per suportar els augments salarials (equivalent a pagar el mateix sou amb una jornada laboral més reduïda). Plantegem dues objeccions a aquesta segona opció: 1º en el moment actual moltes empreses  tenen molts problemes de subsistència i s'està accelerant el nombre d'empreses en concursos d'acreedors, la suposició que les empreses tenen prou  beneficis per suportar els augments de sous no és realista. 2º defensem un sistema impositiu que castigui el que és perjudicial per la societat, però no el que és beneficiós, és a dir, defensem l’augment dels impostos ambientals, sobre la riquesa i les rendes del capital, així com la lluita contra els paradisos fiscals i el frau.

10. No veiem per què gent com en Botin ha de cobrar la renda bàsica R: Tres raons a favor:
a) la RB de la nostra proposta comporta el treball per a la comunitat. Si ets rics  no vols cobrar-la, cap problema.
b) L'IRPF ja porta una RB implícita per als rics en forma de deduccions i reduccions pel treball. Un senyor amb un fill té una deducció 9641 euros. La RB + el nou IRPF és un pack indissociable també.
c) una tercera raó més filosòfica: La RB és universal al igual que defensem que els serveis públics ho siguin. Un ric també té dret a la sanitat i l'educació gratuïta que, per cert, paga amb els seus impostos, com ho fa amb la RB. Si volem discriminar, la conseqüència és que els rics no voldran pagar res, ja que l'estat no els hi proporciona res.


11. Estem d’acord amb repartir el treball entre tothom per eliminar l'atur, però no coincidim amb  la forma de finançar-ho. La diferencia d’ingressos perduts amb la reducció d’hores laborals s’hauria de compensar amb l’augment de la productivitat en la producció R: 1º La productivitat de les empreses no augmenta d’un dia per l’altre; la millora de les tecnologies,  l’optimització dels recursos i  la millora en la formació del personal  és un procés lent i que , per tant, no ens resoldria  el greu problema de l’atur encara que aquesta fos la tendència de les empreses al nostre país ( que no ho és) . 2º La productivitat ha anat  augmentant de forma generalitzada a tot els països, però aquest augment  no s’ha vist reflectit en una disminució de les jornades laborals. S’ha reflectit en un augments dels sous (ja fa anys que no augmenten) i en un augment dels beneficis. En aquest període de crisi, més aviat el que veiem és que els augments de productivitat no s’obtenen per la via de les millores tecnològiques i la modernitat sinó per la via dels  acomiadaments del  personal. 3ª Si l'objectiu és incrementar la productivitat (que no és un objectiu dolent per se) destruirem a curt termini més llocs de treballs i continuarem generant més desigualtat entre treballadors i no treballadors. El creixement de la productivitat ara ha de quedar sotmesa a la creació de llocs de treball i a no consumir més recursos, cosa que ara no podem garantir.  


12. Com a partit d'esquerres no podem parlar de no endeutar-nos quan la inversió social es fa majoritàriament a través del deute. R: 1º I tant que ens podem endeutar per temes socials i ambientals, però aleshores ha de disminuir com a mínim en la mateixa quantitat el deute privat. I també cal que aquest deute sigui sostenible, o sigui que el creixement "sa" de l'economia permeti pagar el cost d'aquest endeutament. Si no entrarem en altre tipus de consideracions de com disminuir un deute insostenible a hores d'ara (per la via de la inflació, del no pagament del deute, etc.) que necessita molt més estudi sota el perill de fer pitjor encara el problema. 2º  Les inversions socials que ens calen no han de procedir d’augments del deute sinó d’augmentar els nostres ingressos ja sigui per la via impositiva (compensant els 8 punts de diferència amb la mitjana  europea) o per la lluita contra el frau fiscal. 3º No estem en condicions de decidir augments del deute quan la prima de risc del nostre país és tan elevada i quan estem amb risc continu d’intervenció de la troika. Ja fa temps que les decisions sobre el nostre deute no es prenen a Espanya. 4º Cada vegada que augmentem el nostre deute, estem contribuint a que el nostre model econòmic segueixi el camí del creixement obligat només per poder pagar els interessos dels crèdits que hem demanat, amb les conseqüències ambientals que això comporta (La inflació ens ajuda però no elimina el problema i menys ara amb uns interessos tan elevats) . Un creixement exponencial al ritme de l’interès compost és incompatible amb els límits del nostre planeta


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada