dimarts, 16 d’abril del 2013

Respostes a les objeccions a la proposta "Cap a un nou model economic sostenible i estacionari" 2ª part

Continuem amb el recull de respostes a les objeccions o dubtes més freqüents a la proposta
Cap a un nou model economic sostenible i estacionari

Podreu trobar més respotes en el post anterior  http://icvdecreixement.blogspot.com.es/2013/04/respostes-les-objeccions-la-proposta.html


És inadequat lligar renda bàsica i distribució de la renda  perquè així no aconseguim repartir la riquesa  obtinguda a través del treball. Els beneficis privats són majors que totes les rendes de treball de tota la població. El problema que tenim a Espanya és de no distribució dels beneficis , no de salaris.

Resposta:  
La renda bàsica (RB) es  sustenta en  un augment d’impostos de totes les rendes (treball i capital).  Com que  recaptació és  proporcional  a les rendes  el resultat és una redistribució de la riquesa i una societat més   igualitària.
Per aconseguir repartir, a més,  els beneficis  de forma directa, abans d’aplicar el IRPF,  cal implementar polítiques paral·leles :
1.       Apujar els impostos sobre el capital, tenint en compte el risc de deslocalització del capital. L’ideal passa pels acords internacionals sobre els tipus impositius sobre el capital i la desaparició dels paradisos fiscals.

2.       Cal també entrar en el debat  sobre els riscos de la globalització: posar en competència països amb regulacions laborals i ambientals molt desiguals  està duent la deslocalització del treball als països amb ma d’obra més barata i està duent a l’atur als treballadors a on la ma d’obra és més cara. L’atur és un dels pilars del capitalisme perquè permet negociar els salaris a la baixa.  Per això és important fer desaparèixer l’atur amb la redistribució del treball.

3.       Cal implementar normes que limitin no només el salari mínim , sinó també el salari màxim. Cal no oblidar que, tot i que aquesta mesura contribuiria a una millor equitat en la distribució de la rendes del treball   no incideix directament en  el repartiment dels beneficis o les rendes de capital.

4.       Promoure les empreses cooperatives o altres models empresarials que comportin el repartiment de beneficis. Les empreses cooperatives ,a demés, resisteixen més be les crisis econòmiques i generen menys aturats .

La renda bàsica no és adequada per garantir el benestar de les persones més desfavorides  ja que a l’assegurar un mínim per a la supervivència, les persones més pobres es conformaran en, no treballar,  treballar per sous més  baixos o fer treballs en negre ja que al tenir garantida la supervivència no exerciran la pressió  sobre els empresaris per assegurar-se  uns salaris que els permetin viure dignament.  
Resposta:
1.       Al contrari, la renda garantida  empodera al treballador per negociar millor el salari ja que, com que ja té un mínim assegurat amb la RB, no admetrà qualsevol feina a qualsevol preu. Ara passa al contrari.
2.       La implantació de la RB no significa la desaparició del salari  mínim interprofessional. El SMI es necessari  ja que sense ell  si que hi podria haver el perill que , al final, tots els salaris acabessin baixant.
3.       La RB  no exclou els serveis que ofereix l’estat del benestar.  Defensem un ensenyament , una sanitat  de qualitat, polítiques d’habitatge, polítiques de cura, etc.
4.       Els treballs en negre també hi són ara sense RB. Sempre s’haurà de perseguir el frau.
5.       Si les persones que cobren una RB en tenen prou en buscar-se una feina de poques hores o, simplement,  no buscar-la, serà que després de sospesar pros i contres, consideren més avantatjós per a elles cobrar menys i tenir més hores lliures. Aquest és l’estàndard de vida que  prefereixen , ja que tenen la llibertat de poder triar quantes hores volen treballar.  En canvi, això no succeiria amb la implantació de la renda mínima ni amb els subsidis existents als aturats   ja que si aquests entren al mercat laboral i accepten una feina , perden  els ajuts malgrat que la feina estigui mal retribuïda i no els permeti una vida digna.  La disjuntiva entre  perdre els ajuts o acabar fent  una feina  precària sí que  fomenta la pervivència dels aturats de llarga durada o dels aturats  per sempre .  
6.       Cal no oblidar que el què és important és el grau de benestar, no el sou que es cobra. El benestar és una cosa més complexa a on no només compten ingressos, sinó el número d’hores de treballades i  les condicions personals de cadascú i el que t’ofereix la societat  i l’estat del benestar. Evidentment, que a tot això no hi renunciem.  A més hi ha altres maneres d’aconseguir implementar els ingressos  monetaris. Aquí obrim el ventall de totes les oportunitats que ofereix tenir la RB: arriscar-se a emprendre nous negocis, entrar en el mercat del troc i l’intercanvi sense moneda o complementar amb tipus de feines que no passen pel mercat laboral però que ens ajuden a la nostra supervivència. Quanta gent preferiria treballar menys hores en una feina alienant i poder conrear el seu hortet? Per posar un exemple

La renda bàsica seria  com un iman per als immigrants. A on posaríem la barrera? Qui cobra la renda bàsica i qui no la cobra?

Resposta:                                                                                                                                   
Aquest seria un problema  a resoldre, però aquest problema ja el tenim ara. Sempre que les nostres condicions socials i laborals  siguin millors que els dels països més empobrits  tindrem  aquest problema. Ens passa ja amb l’assignació de beques i ajuts socials, amb la sanitat igualment ens passarà amb la implantació de la Renda mínima.
Una política ecosocialista no oblida que els greus problemes dels països del Sud s’originen en els  països  rics que no tenen empatxos a l’hora d’esprémer les seves matèries primeres, degradar-los  mediambientalment  i mantenir polítiques colonialistes injustes amb ells per tal de poder continuar amb el seu  model de  vida consumista i insostenible. 

Conclusió de tot el debat :
El tema de la implantació de renda bàsica i del repartiment del treball presenta dubtes i incerteses que ens fan sentir  insegurs a l’hora de decidir-nos a implantar-les, però la realitat  ens diu que el sistema actual, amb totes estratègies emprades pels sindicats i partits d’esquerres  i tota la ideologia  i doctrina aplicada fins ara per aconseguir una societat més igualitària i per garantir un mínim de benestar per a tothom ha fracassat. Les velles propostes no ens han servit per aconseguir els objectius que perseguien. Per tant, tot i que sobre el paper  poden ser atractives , la realitat s’acaba imposant. Els resultats ja els coneixem. Provem doncs d’obrir nous camins. No tenim més alternativa si volem sortir d’aquesta crisi a la que el model  capitalista ens ha dut i que ara no sap com resoldre.  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada